La cultura invertebrada, a Igualada

Tot i la potència i la història del teatre en el desenvolupament de la cultura a Catalunya, falta molt per tenir uns referents del cap i casal. És veritat que les conclusions que es prenen en el joc del col·lectiu L’Última Merda mai es poden prendre rigorosament com a element sociològic, però sí que són retrats significatius. Ahir van muntar un joc de rol en què el director de la Mostra d’Igualada, Ramon Giné, enviava un missatge encriptat als militants de la cultura perquè reaccionessin davant d’una apocalipsi imminent. Reunit per taules amb diversitat de perfils (d’entre les 200 persones participants, una setantena eren joves d’Igualada), tenien totes les eines disponibles, però havien de consensuar una política inequívoca en poc més d’una hora. En tots els reptes i objectius que anaven escrivint els grups consultats sortien exemples de bones praxis (des d’El Canal de Salt fins a Ca l’Estruch de Sabadell o altres festivals com Fira Tàrrega). En cap, però, es va detectar cap rastre de les polítiques que haurien de bastir els grans equipaments centrals de les arts escèniques (TNC, Liceu, Lliure, Mercat de les Flors). Seria injust dir que no hi ha cap voluntat d’aquests equipaments en la descentralització, però sí que es fa evident que no se’n va trobar el ressò. És la cultura invertebrada la que contestava en aquest crit d’apocalipsi.

La mostra d’Igualada encara el cap de setmana. És quan s’espera el màxim de públic familiar vingut d’arreu. També dels programadors provinents de moviments com Xarxa i Rialles (que des de fa dècades han propiciat el teatre per a la canalla arreu de Catalunya). Es calcula que en acabar la Mostra hi haurà hagut un miler d’acreditats que no han actuat en aquesta edició i que hi han assistit per comprar espectacles o bé per donar-se a conèixer. Igualada és fira i, per tant, lloc de trobada per muntar gires.

Un dels reptes d’aquesta edició de la Mostra és donar oxigen a les companyies catalanes, que avui ja tenen molta sortida fora de Catalunya. De fet, un dels esforços significatius de la Mostra d’enguany és enfortir la presència de programadors internacionals per guanyar espai en circuits de fora de Catalunya. Si l’any passat hi van assistir una quinzena de programadors internacionals i de l’Estat espanyol, enguany arriben pràcticament a la cinquantena. Aquest grup ja va arribar dijous i s’hi estarà fins demà, interessats a conèixer el talent presentat enguany.

La Mostra, com tot festival estratègic, ofereix propostes artístiques interessants per renovar els codis: DynamO Théâtre va inaugurar oficialment la fira amb Life-Cycle, una curiosa combinació d’efectes màgics, manipulació d’objectes i acrobàcia sobre bicicleta. Ara, probablement, una de les peces que aixecaran més interès per a programadors és Un tros de pa, de la Cia. Les Pinyes. Una peça formalment molt simple que explica tot l’univers del pa, començant pel gaudi de prendre’l per a tots els àpats i fins a descobrir que neix dels cereals. Una peça breu però carregada d’intenció en què molts elements tenen doble i triple vida i en què es mostra amb frescor un punt d’ironia clownesca i un treball coreogràfic i d’objectes molt treballat. Dèiem que en la cultura invertebrada no hi ha constància del treball que fan els grans equipaments per tramar el sector. Doncs aquest muntatge, ves per on, és una coproducció del Lliure.