L’autor italià Zerocalcare s’endinsa amb la novel·la gràfica ‘Kobane Calling’ en el conflicte del poble kurd

L’italià Zerocalcare, nom professional i pseudònim de Michele Rech (Arezzo, 1983,) és un autor singular d’historietes. No perquè tracti temes de compromís humà i social, que això ja ho fan molts, sinó perquè (això ja no ho fan tants) els seus relats provenen d’un compromís que és abans personal que no pas creatiu.

Per situar-lo personalment podríem dir, tirant del tòpic, que és un activista antisistema. Això podria ser una paradoxa perquè el que fa amb els seus còmics és intentar crear un sistema més just i perquè els seus còmics són best-sellers de la novel·la gràfica, sinó, de ben segur, hi hauria més dificultat de trobar la seva obra en català com aquesta edició de Kobane Calling, traduïda per Xènia Amorós i editada per Pol·len Comics que tracta sobre les turbulències que ha de patir el sempre maltractat poble kurd.

El fet de ser un autor comercial pel que fa a les vendes i a la projecció de les seves obres no treu el seu missatge punyent ni el fet que participi en projectes autogestionaris que també inclouen el món de la historieta.

Kobane Calling neix no només d’una sensibilitat personal i intel·lectual. Les seves pàgines estan impregnades de històries viscudes i de treball de camp. Zerocalcare va fer un viatge al Kurdistan sirià i a la frontera entre Síria i Turquia per mostrar-nos la fortalesa del poble kurd davant les adversitats a la regió autònoma de Rojava, on es va implantar un sistema de democràcia directa amb voluntat d’alliberar la dona de la forta pressió masclista i amb una especial consciència ecològica. Aquests principis que fonamenten les relacions dels pobles de la zona de Rojava es basen en el confederalisme democràtic plantejat per Abdullah Öcalan, líder empresonat en règim d’aïllament des de fa més de vint anys.

El relat que planteja l’autor es canviable. La inestabilitat de la zona fa que moltes de les coses que explica l’obra ja hagin canviat des de que els anys 2015 i 2016 va fer el seu reportatge gràfic a la zona. Des que va marxar s’ha produït la retirada de l’exercit del nord de Síria, la intervenció invasiva de Turquia i l’avanç de les tropes projihadistes. Amb tot, i amb el neguit de l’autor, confessat al pròleg del llibre, que el lector no es faci amb la realitat del moment, el llibre si que expressa la complexitat i crueltat del conflicte.

Tot i el dramatisme de molts dels fets relatats en aquesta obra, i amb moltes d’altres del mateix autor, Zerocalcare defuig d’oferir només un relat agre i fosc. El sentit de l’humor s’encabeix fins i tot en situacions extremes ja que té prou clar que el còmic a més de servir d’arma de denuncia és també un mitjà d’entreteniment, de síntesis de grans fets en poques paraules i imatges. Com es tracta d’un relat viscut ell mateix és el narrador, i els seus ulls d’occidental no estan mancats de certa autoironia ja que després de solidaritzar-se amb els kurds sap que tornarà al refugi d’una Europa en què els conflictes de la vida quotidiana són pecata minuta amb els que es viuen en aquella zona. Fins i tot, com ha fet amb altres novel·les gràfiques, representa animals amb formes i criteris humans.

A més del pròleg, l’autor inclou materials nous per ajudar a comprendre la situació actual del conflicte en relació a la primera edició original.