Llibres

novetat editorial

Laurent Binet presenta una novel·la epistolar i detectivesca

Lau­rent Binet (París, 1972), un home simpàtic i amb ganes d’expli­car-se i com­plaure els peri­o­dis­tes, és fill d’un his­to­ri­a­dor i això fa l’efecte que es nota en les seves novel·les. És pro­fes­sor uni­ver­si­tari de lite­ra­tura, però manté una relació molt cor­dial amb els fets històrics que sap incor­po­rar a les seves fic­ci­ons.

El seu debut com a novel·lista va ser sonat, perquè va gua­nyar el Gon­court a la pri­mera novel·la el 2010 amb HHhH. Després ha publi­cat La setena funció del llen­guatge (2015) i Civi­lit­za­ci­ons (2019), totes dues amb diver­sos pre­mis.

Ara pre­senta Pers­pec­ti­ves que, com les tres ante­ri­ors, en català han estat publi­ca­des per Edi­ci­ons de 1984 (en aquest cas, amb tra­ducció de Mia Tar­ra­des) i en cas­tellà per Seix Bar­ral (en aquest cas amb tra­ducció d’Adolfo García).

L’obra està ambi­en­tada a la Florència renai­xen­tista del 1557, en ple segle XVI. El pin­tor Pon­tormo apa­reix assas­si­nat. Al seu taller s’hi troba un qua­dre obscè que repre­senta Maria de Mèdici, filla del duc de Florència. Vasari, la mà dreta del duc, diri­geix la inves­ti­gació per esbri­nar qui és l’assassí, qui va pin­tar el qua­dre i quins motius tenia o tenien.

Vasari demana ajut al vell Miquel Àngel, exi­liat a Roma, perquè l’ajudi a distància. La situ­ació exi­geix dis­creció, lle­ial­tat, sen­si­bi­li­tat artística i pers­picàcia política. Europa és un pol­vorí i Itàlia, el camp de bata­lla de les dues grans potències, França i Espa­nya. El duc de Florència, Cosme de Mèdici, s’enfronta a la cobdícia de la seva cosina Cate­rina, reina de França, ali­ada amb el seu vell ene­mic Piero Strozzi. Els con­vents de la ciu­tat ves­sen de nostàlgics de Savo­na­rola, men­tre a Roma el papa con­demna la nuesa de la Cape­lla Six­tina.

Aquest seria un resum de la trama, però si una cosa des­taca per damunt de tot és el for­mat i l’estruc­tura tri­ats per Binet per jugar amb tots aquests atrac­tius ele­ments. És una novel·la epis­to­lar. En el pre­faci, l’autor afirma que va tro­bar i adqui­rir un plec de car­tes en una parada d’anti­ga­lles a Arezzo, a la Tos­cana. I que li ha cos­tat molt d’esforç tra­duir-les de l’italià antic al francès.

El que segueix són les 176 car­tes (fictícies) que es van cre­uar entre una vin­tena de per­so­nat­ges (reals). Des del pre­pa­ra­dor de colors fins a la reina de França, pas­sant pels millors pin­tors, escul­tors i arqui­tec­tes, cadascú juga la seva carta. Tots són sos­pi­to­sos.

Per a Rocío Fernández, edi­tora de Seix Bar­ral, Binet “escriu novel·les ago­sa­ra­des que han tin­gut un èxit enorme gràcies al seu talent per jugar amb la història real”.

“En aquesta mos­tra el paper de l’art i els con­di­ci­o­nants morals que l’ame­na­cen, fa cinc-cents anys i ara mateix”, afe­geix. El 1512, Miquel Àngel, ja deia “són temps durs per a l’art”.

Lau­rent Binet, que ha tri­gat qua­tre anys a escriure Pers­pec­ti­ves, opina que “és un moment simi­lar a l’actual pel que fa les rees­crip­tu­res d’obres artísti­ques; a la Cape­lla Six­tina mateix, es van tapar els geni­tals dels homes i dones que hi va pin­tar Miquel Àngel”.

“És una novel·la detec­ti­vesca epis­to­lar i històrica; m’agra­da­ria dir que soc l’inven­tor d’aquest gènere, però Andrea Cami­lleri té una obra sem­blant, vaig des­co­brir poste­ri­or­ment...”, admet l’autor som­ri­ent.

També ho seria, pel que fa a les rela­ci­ons epis­to­lars que, sense tex­tos afe­gits, mos­tren tota una trama, obres com ara Adreça des­co­ne­guda, de Kress­mann Tay­lor, i Els pos­ses­sius, de Jenn Díaz, per posar només un parell d’exem­ples.

“Vaig voler situar el lec­tor en el paper d’inves­ti­ga­dor, amb tot de nar­ra­dors no fia­bles, que donen molt de joc en aquest gènere. En les car­tes, hi ha diver­sos per­so­nat­ges en què el lec­tor no hi pot con­fiar perquè podrien men­tir... aquesta és la gràcia.”

Tots els per­so­nat­ges van exis­tir real­ment, com a la majo­ria de les obres de Binet. Com ja hem dit, és un joc lite­rari cre­a­tiu que li agrada. “És més fàcil amb per­so­nat­ges morts fa segles que amb per­so­nat­ges encara vius perquè, a La setena funció del llen­guatge, mol­tes per­so­na­li­tats que hi apa­rei­xien es van quei­xar del trac­ta­ment que els vaig donar”, con­fessa. Aquesta obra citada comença quan el 25 de febrer del 1980, el pres­tigiós semiòleg Roland Bart­hes és atro­pe­llat per una fur­go­neta. Bart­hes va morir el 1980, però el 25 de març i sense ser atro­pe­llat.

“La intriga policíaca és inven­tada, això sí, i el pin­tor Pon­tormo no va morir assas­si­nat, però això no afecta a la història real que conei­xem.” Amb tot, Binet mira de ser rigorós i fidel a la rea­li­tat històrica. “Res­pecto el que se sap d’ells, de l’època, de les rela­ci­ons entre uns i altres... Si ens allu­nyem gaire del per­so­natge històric, per què el volem?”, plan­teja.

Sobre la tria de l’inves­ti­ga­dor, Binet ho té clar. “Vasari va ser pin­tor i arqui­tecte però va pas­sar a la poste­ri­tat com a his­to­ri­a­dor i crític d’art, per tant era un home obser­va­dor i per això faig que tin­gui el paper de detec­tiu.”

Final­ment, pel que fa a com va tre­ba­llar l’obra, tenint en compte que tot són peces fràgils que han de mos­trar pes­sics de la trama per­me­tent girs però no enga­nyant el lec­tor, Lau­rent Binet asse­gura que no va ser fàcil. “Va ser molt com­pli­cat qua­drar totes les peces del puzle. Ho vaig escriure en ordre cro­nològic, tant per l’estruc­tura epis­to­lar com pel que fa a la trama detec­ti­vesca, per anar seguint les pis­tes, fal­ses o no, que anava donant als lec­tors.”

Si tenim totes les car­tes del joc lite­rari damunt la taula, o dins del lli­bre, ja només cal saber tro­bar la pers­pec­tiva cor­recta per inter­pre­tar-les.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia