Cinema

bcn film fest

Tirar-se els plats pel cap a la Costa Brava

Mol­tes famílies de classe mit­jana i alta esti­ue­gen a la Costa Brava i el cinema se n’ha fet ressò. Mar Coll hi reu­nia una família arran d’un enter­ra­ment a Tres dies amb la família (2009), tri­om­fa­dora del Fes­ti­val de Màlaga i dels Gaudí. Clara Roquet posava el focus en l’amis­tat de les filles ado­les­cents de l’assis­tent domèstica i d’una família adi­ne­rada a Liber­tad, també rodada a la Costa Brava i pre­mi­ada a Canes. Dani de la Orden hi diu la seva a l’excel·lent Casa en fla­mes, rodada a Cadaqués amb un gran repar­ti­ment: Emma Vila­ra­sau, Clara Segura, Maria Rodíguez Soto, Enric Auquer, Alberto San Juan...

El direc­tor va debu­tar amb dues comèdies romànti­ques en català (Bar­ce­lona, nit d’estiu i Bar­ce­lona, nit d’hivern), segui­des de set llarg­me­trat­ges de ficció en cas­tellà. Ara ha tor­nat a rodar català en aquest film que va inau­gu­rar ahir el BCN Film Fest i la sen­sació és que ja hi ha una pri­mera favo­rita per als Gaudí –i pot­ser per als Goya– del 2025. Amb una immensa Emma Vila­ra­sau al cap­da­vant, narra la tro­bada fami­liar en una casa a pri­mera línia de mar que la mare vol ven­dre. El seu marit (Alberto San Juan) i els fills (Enric Auquer i Maria Rodríguez Soto) s’hi opo­sen, i la tro­bada, a la qual s’afe­gei­xen pare­lles dels fills, dues netes i, per acci­dent, la pare­lla actual del pare (Clara Segura), es con­ver­tirà en una suc­cessió de dis­cus­si­ons i inci­dents en què sor­ti­ran el caràcter i les misèries de tots.

Dani de la Orden no deixa ningú ben parat en aquesta història que, pot­ser també per la presència d’Emma Vila­ra­sau, pot fer pen­sar en una mena d’adap­tació medi­terrània d’Agost, obra de tea­tre objecte d’un mític mun­tatge al TNC. El direc­tor ha expli­cat en una roda de premsa que la seva intenció era “inten­tar fer una pel·lícula sobre les dinàmiques fami­li­ars més fos­ques i mos­trar cert ambi­ent de pijolàndia”, un món que coneix molt bé, ha con­fes­sat entre bro­mes, ja que esti­ueja a Begur, a la Costa Brava. Afirma que el film refle­xi­ona sobre la idea “d’esti­mar-se mala­ment” i del rebuig envers les per­so­nes que més a prop tenim, com les pare­lles o els mem­bres de la família. Retra­ten, con­ti­nua, “des de l’amor d’una mare que se sent menys­tin­guda fins a l’amor tòxic d’un home que neces­sita que la seva pare­lla li digui tota l’estona que se l’estima”.

Tota la història gira al vol­tant del per­so­natge de la mare. En lle­gir el guió, Emma Vila­ra­sau va veure de seguida que el seu paper era “un regalàs, un per­so­natge con­tra­dic­tori, mani­pu­la­dor i mal­des­tre”, que té molt “de tan­tes mares d’un cert esta­tus que no han hagut de tre­ba­llar mai i no se sen­ten rea­lit­za­des”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia