Sidecars: “En dos minuts no podem dir tot el que hem d’explicar en una cançó”

Dr. Ger­bass, el bai­xista de Side­cars, recorda una nit de fa 17 anys a les fes­tes de Salt. El grup madri­leny, que lla­vors por­tava molt poc temps en actiu i encara no havia publi­cat el seu pri­mer disc, hi va fer de telo­ner de Pereza, l’antiga banda de Rubén Pozo i Leiva, que és el germà de Juancho Conejo, gui­tarra i veu de Side­cars. Però el bai­xista recorda aque­lla nit, entre els prop de 2.000 con­certs que Side­cars ha fet en els seus 18 anys de tra­jectòria, perquè un des­a­pren­siu va llançar un objecte con­tun­dent a l’esce­nari i li va obrir una cella a Rubén. Sense cap ran­cor i con­ver­tits ja en un dels clàssics del rock espa­nyol del segle XXI, amb set dis­cos publi­cats, Side­cars tor­nen per actuar aquest diven­dres a l’Audi­tori de Girona (21 h, Fes­ti­val Stre­nes ) dins del seu Modo Avión Tea­tro Tour: una sèrie de con­certs en tea­tres i audi­to­ris, força acústics però “amb mati­sos i ins­tru­ments elèctrics”, en la línia que ja van mos­trar al disc en directe Con­tra las cuer­das (2016). “Recons­truïm les cançons perquè que­din més tran­quil·les i amb més silen­cis que per­me­tin que cada espec­ta­dor hi pugui intro­duir les seves pròpies emo­ci­ons”, explica el bai­xista.

L’últim àlbum publi­cat pel grup és Trece (2022), fruit de la seva ter­cera residència cre­a­tiva als estu­dis La Casa­mu­rada de Banye­res del Penedès, que diri­geix Jesús Rovira, de Lax’n’Busto. I per què Trece? “El tretze va començar gai­rebé com un acu­dit i es va con­ver­tir en una petita obsessió durant la gra­vació del disc: “Juancho va néixer un 13 de desem­bre, i el 13 en anava per­se­guint per tot arreu: vam com­prar una ampo­lla de vi del Penedès i al tap hi havia el número 13; vam per­dre una bola de bit­llar i era la número 13... Així que vam deci­dir que el 13 era el nos­tre número de la sort, al con­trari del que pensa la majo­ria”.

Side­cars saben bé el que és anar a la con­tra: ells con­ti­nuen fidels al pop-rock clàssic en un moment en un moment de crisi gai­rebé endèmica per a aquest estil: “Nosal­tres som uns romàntics i hem seguit l’exem­ple dels nos­tres ídols, per por­tar a terme una car­rera de fons i man­te­nir-nos al marge de les modes. També és cert que quan vam començar encara no hi havia aquesta malal­tia dels telèfons mòbils que fan que tot vagi tan ràpid. A nosal­tres ens agrada més cui­nar a foc lent”. El desem­bre pas­sat van publi­car un nou sin­gle, Hasta que cierro los ojos , amb vis­tes a un nou àlbum en què estan tre­ba­llant al seu ritme. L’àlbum encara és l’objec­tiu final per a un grup que tam­poc està dis­po­sat a reduir la durada de les seves cançons per adap­tar-se als impe­ra­tius de les xar­xes soci­als: “En dos minuts no podem dir tot el que hem d’expli­car en una cançó. Sovint neces­si­tem arri­bar als 4 o 5 minuts”.