Còmic

Novel·la Gràfica

Jaime Martín i les trementinaires del Pirineu

“No he pretés fer una història de bruixes, però si que hem de tenir en compte que les trementinaires recullen la tradició d’obtenir guariment per a les malalties de les plantes i els arbres del bosc”, explica el dibuixant i guionista Jaime Martín (Hospitalet de Llobregat, 1966) pel que fa a la seva darrera obra, Un fosc mantell (Norma Editorial), que sortirà el 3 de maig.

Després d’haver completat un cicle de tres àlbums dedicats a la família (avis, pares i la seva història) en què ha situat el dia a dia dels esdeveniments que han viscut moltes famílies treballadores i lluitadores, Jaime Martín s’endinsa en un relat sobre les trementinaires, dones fortes i sàvies, que li permet de donar sortida a una de les seves passions com a dibuixant. “M’atrau molt dibuixar natura, boscos i la història de les trementinaires del Pirineu m’ho permetia”, explica Martín.

A més de dibuixar natura, en el procés de treball d’una obra, Martín s’engresca molt en la documentació. “Gaudeixo molt dels temes abans de començar a dibuixar i de fer el guió. M’agrada documentar-me molt perquè en aquest procés descobreixo nous elements que en fan enriquir el relat.”

El personatge central d’Un fosc mantell és Mara, una dona que viu sola a la muntanya i que forneix de remeis la gent del poble. També és molt destre guarint ferides i contusions. I té bons remeis per les febres quan alguna epidèmia arriba finsa la vall. Tot i el seu servei en una zona on o bé no arriben els metges, o bé no hi ha prou diners per pagar-los, el recel que tenen des del poble a Mara és fort. Ni homes, ni dones, tot i que per motius diferents, no veuen de bon ull la independència d’una dona en una societat, la dels Pirineus del segle XIX, en què la majoria dels matrimonis són forçats i pactats més que per amor per interessos econòmics.

La cosa es complica quan Mara recull una jove de la ciutat que fuig d’un entorn que li ha estat advers. Mara l’acull, tot i el recel de tot el poble. A aquest duet intergeneracional se li afegirà una noieta que és una de les deixebles de Mara perquè hereti el seu saber.

A més de les passions humanes, el bosc també pren un protagonisme misteriós que sembla traspassar els límits de la realitat. “A mi m’agrada el terror, però sempre sota una base real, no vull la fantasia sense més. En aquest sentit les escenes en què el llop sembla que prengui un protagonisme humà podrien explicar-se pel deliri provocat per les febres o per la ingesta de bolets al·lucinògens que al Pirineu es prenien com element festiu.”

A més del component històric i magic, l’obra també té, sense ser-ho del tot, un component de thriller, tot i que en la seva essència Un fosc mantell és un cant a la fortalesa d’unes dones que, des de la seva connexió amb el saber mil·lenari, es van avançar al futur. També les trementinaires coetànies de Mara van haver de viure, com ella, els canvis de la revolució industrial. Al poble ja no li acceptaran el canvi com a forma de transacció comercial i haurà de preparar remeis per anar a vendre’ls més enllà de les valls i així obtenir diners en efectiu.

Un altre aspecte que es tracta és el del rearmament de l’Església davant la creació a les ciutats d’escoles laiques. Als pobles adverteixen del perill d’aquest nous centres. “Hi va haver un sacerdot, Fèlix Sardà i Salvany, que va advertir que era millor que un fill es llencés per un barranc o que la filla fos prostituta abans que anar a una escola laica”, explica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

CRÒNICA

Des de l’aniversari de Rufus Wainwright

ABUSOS AL CINE I AL TEATRE

El Servei d’atenció als abusos en el sector artístic ha atès 21 consultes en dos anys

BARCELONA
equipaments

Carles García Hermosilla, nou director del Museu d’Història de Barcelona

barcelona
cultura

El Museu d’Història de la Joguina reobre amb més objectes exposats

sant feliu de guíxols
Cultura

Mor Julia Uceda Valiente, professora, escriptora i poetessa andalusa

Cultura

Troben víctimes de la pesta negra del segle XIV a la Catalunya central

Santa Maria de Besora
Sergi Clavell
President del Gremi d’Antiquaris de Catalunya

"El sistema espanyol d'exportacions d'obres d'art és una barbaritat"

Barcelona
Inauguració d’un mural de Tintín

Cimera diplomàtica de Sildàvia a Calonge

calonge
cultura

El majordom i la cosina del Príncep de Bel Air signaran autògrafs a Lloret

Lloret de Mar