Naomi Kawase, la germana japonesa de Lluís Miñarro

“El Teide i el mont Fuji són com muntanyes germanes i nosaltres ens sentim així, com germans en països diferents.” Barcelona i el Japó estan separats per deu mil quilòmetres, però la cineasta Naomi Kawase (Nara, 1969) se sent molt a prop de Lluís Miñarro, i ha viatjat a Barcelona per treballar com a actriu a la seva nova pel·lícula, Emergency exit, i a presentar el cicle que li dedica la Filmoteca de Catalunya . “He estat dues vegades a Barcelona –va explicar ahir la cineasta, en roda de premsa–. Aquest cop, he tingut l’ocasió de participar com a actriu al nou projecte de Lluís Miñarro i estic encantada que es projecti a la Filmoteca Aguas tranquilas una pel·lícula que em va canviar la vida.”

Esteve Riambau, director de la Filmoteca, també es va mostrar satisfet de presentar la cineasta més jove a guanyar la Càmera d’Or de Canes (28 anys), amb la seva òpera prima Moe no Suzaku (1997). També es va endur, entre d’altres, el gran premi del jurat de Canes per El bosque del luto (2007). “Les pel·lícules de Naomi Kawase teixeixen un tapís emocional, capturant la fragilitat i la bellesa de la vida quotidiana amb una sensibilitat única –apunta la Filmoteca, en la informació del cicle–. El seu treball s’endinsa en temes com la natura, la identitat, la memòria i la família, amb una forta poesia visual.”

Aguas tranquilas, que va presentar ahir al vespre a la Filmoteca amb Lluís Miñarro, és “un punt i a part en la meva vida”, diu, amb un component molt personal. “Vaig créixer sense conèixer els meus pares, criat per una mare adoptiva que era molt gran. Va patir demència i vaig estar al seu costat fins al final. Després de la seva mort, em vaig trobar sense ningú i vaig començar a interessar-me pels meus orígens. Vaig voler rodar a l’illa dels meus avantpassats, era la primera vegada que la visitava, i m’hi vaig trobar un munt de parents meus.”

El cicle també inclou un documental sobre la seva mare adoptiva, “que va morir fa tretze anys, un aniversari molt significatiu a la cultura japonesa”. També es podran veure documentals dels seus inicis. “El bo del cinema és que pots reviure coses de fa trenta anys”, subratlla.

Naomi Kawase va parlar de la seva relació amb Lluís Miñarro, que al llarg de la seva carrera ha participat, com a productor i director, en centenars de festivals d’arreu del món. No és estrany que tinguessin ocasió de trobar-se. “El vaig conèixer a Sant Sebastià, se’m va acostar, amb aquest aspecte tan original que té, i vam iniciar la nostra amistat –recorda la directora–. En aquells moments ja havia treballat amb Apichatpong Weerasethakul, a qui jo coneixia també [Miñarro era coproductor d’Uncle Boonmee recuerda sus vidas pasadas, Palma d’Or del 2010]. Quan vaig pensar a fer Aguas tranquilas, el projecte li va agradar molt i va decidir participar-hi.”

La directora d’Una pastisseria a Tòquio tampoc no va dubtar a acceptar un paper al nou projecte de Lluís Miñarro, Emergency exit: “Em va encantar el guió. És una bogeria, com una mena de caixa de joguines en què tot es barreja.” Transcorre en un autobús, on pugen i baixen personatges del Japó (ella mateixa), l’Argentina, el Brasil... de diferents edats. “Amb aquest film, Lluís vol donar un missatge sobre la importància de la comunicació, de la connexió entre les persones.”