La Casa de Cultura Les Bernardes de la Diputació de Girona a Salt inaugura avui a les vuit del vespre el segon bloc expositiu de l’any que, sota el títol de La pell de les ànimes, porta per primera vegada artistes que venen de l’Àfrica. En total son sis exposicions on els artistes transmeten les seves idees estàtiques amb les qual mostren unes experiències que ens porten als seus orígens.

Entre les exposicions es podran veure Gossette Lubondo i el seu Viatge imaginari II (creat amb el suport del Museu du quai Branly-Jacques Chirac). Gosette Lubondo nascuda el 1993 a Kinshasa, on viu i treballa, és una estrella en ascens de la fotografia africana. Reconeguda, sobretot, a partir de la sèrie Imaginary Trip realitzada en edificis emblemàtics que ara estan en desús. La seva obra és una reflexió sobre la memòria, el patrimoni i el temps.

Per la seva banda, el fotògraf algerià Fethi Sahraoui presenta El culte de les ànimes. Aquest fotògraf algerià va néixer el 1993, a la ciutat meridional de Hassi R’Mel, i està especialitzat en el reportatge social. El treball de Fethi s’ha esposat a diferents institucions com l’Institut del Món Àrab i s’ha publicat a nombroses publicacions com el New York Times, entre altres. És membre del Col·lectiu 220, becat per la Fundació Magnum i participant a la darrera edició de The Joop Swart Masterclass.

Per destacada, la mirada que ens proposa el fotògraf saltenc Eddy Kelele amb Parets invisibles: africans a Salt, que retrata la forma de vida d’africans de diferents països i com treballen i es relacionen a la vila de Salt. Kelele, ha estat guardonat en els Premis ÑH i els European Newspaper Awards, i el Carles Rahola de fotoperiodisme.

L’artista cinetífic Mauro Annunziato, l’Associació Fotogràfica de Salt i el treball conjunt d’Albert Collado, Narcís Ros, Albert Romaní i Critina Luque amb Dòlmens de l’Empordà son les altres mostres que es podran veure fins al 27 de juliol a Les Bernardes.

Com descriu Robert Fàbregas, director de l’equipament, la idea d’aquest bloc expositiu és que existeixen tantes pells com ànimes a l’univers: animals, vegetals, minerals o líquides. La mar, les pedres, els arbres, els insectes i, fins i tot, els núvols i el vent, tenen una fina capa de pell que protegeix l’univers particular i insòlit del seu contingut. “En el cas humà, els teixits i l’estructura de la pell s’han d’entendre com una via per desxifrar i conèixer el cos i el ser que l’habita. La pell és inseparable de la identitat personal i social perquè l’habitem. És el continent on emmagatzemem les nostres sensacions, els valors i les qualitats estètiques i simbòliques. Així doncs, la pell és una font de narracions i discursos a partir dels quals conformem la nostra imatge. Encarna la identitat, recull la biografia de la vida i mostra els solcs deixats pel pas del temps. També podem observar a la pell la nostra relació ambiental, les malalties, les cicatrius o la psique. La història del ser humà es diposita a la memòria, però també a la pell. Una pell que els artistes utilitzen com una expressió no simplement estètica, sinó com un mitjà per transmetre un missatge, unes idees i unes experiències que ignorem que es custodien en les fines capes de totes les pells de l’univers”, apunta Fàbregas.

El director de l’equipament, acompanyat per la majoria dels artistes presents, seran avui a l’acte inaugural d’aquest vespre, que serà presidit per diputat de Cultura Jordi Camps.