Mor Roger Corman, icona del terror i mestre de grans cineastes a Hollywood

Unqa de les grans referències del cinema de terror i dels films de sèrie B de Hollywood, Roger Corman (Detroit, 1926), ha mort als 98 anys. Ho ha confirmat Variety. El reconegut director i productor va morir dijous al seu domicili de Santa Monica (Califòrnia). La seva filmografia com a director i productor inclou més de 500 títols. Va ser el descobridor, a més, d’alguns directors i actors que han fet història i ha estat un ídol per moltes generacions.

Un dels seus grans mèrits va ser tirar endavant nombroses produccions amb pressupostos molt baixos. Durant molts anys la crítica el va infravalorar fins que el 2009 va rebre un Oscar honorífic. El 2010 el festival de Sitges li va retre un homenatge quan aquest tenia 84 anys.

La seva trajectòria va arrancar amb westerns i films de baix pressupost als anys cinquanta. Es va convertir en un artesà del setè art aprofitant al màxim els pocs recursos per crear efectes especials. Entre els seus films més coneguts hi ha la sèrie de pel·lícules basades en històries d’Edgar Allan Poe: La caiguda de la casa Usher (1960), El pou i el pèndol (1961), El Corb (1963) i La màscara de la mort vermella (1964). El seu actor fetitxe va ser Vincent Price. També va donar la primera oportunitat a Jack Nicholson i va allargar la carrera d’estrelles en hores baixes, com Boris Karloff.

Entre els directors ara famosos que van treballar al començament de les seves carreres amb Corman hi ha figures com Francis Ford Coppola, Martin Scorsese, Ron Howard, Peter Bogdanovich, Jonathan Demme, James Cameron i John Sayles. Molts van admetre sense embuts que Corman, tot i la imatge que tenia de fer pel·lícules poc ambicioses, els va influenciar profundament en la seva manera de fer cinema. Actors importants que van començar la seva carrera en el cinema amb Corman van ser, a banda de Nicholson, Peter Fonda, Bruce Dern, Michael McDonald, Dennis Hopper i Robert De Niro.

John Carpenter, Tim Burton i Quentin Tarantino són altres dels cineastes que van reivindicar el seu llegat. El primer, de fet, ha estat un dels primers en reaccionar a la pèrdua de Corman amb un missatge a la xarxa Twitter (X): “Era un dels directors de cinema més influents de la meva vida. Va ser un privilegi conèixer-lo. Va modelar la meva infància amb pel·lícules de ciència ficció i històries d’Edgar Allan Poe.”

Corman treballava encara en la producció d’una nova versió d’una de les seves pel·lícules més conegudes: La petita botiga dels horrors (1960). Havia de ser dirigida pel seu amic i company Joe Dante.

La seva autobiografia, publicada el 1990, tenia un títol prou explícit: Com vaig realitzar un centenar de pel·lícules a Hollywood i mai vaig perdre un cèntim), Allà va explicar la seva experiència en la indústria.

Alguns dels directors als qual va descobrir li van donar petites intervencions en pel·lícules molt conegudes: El padrí II (Francis Ford Coppola, 1974), El silenci dels anyells (Jonathan Demme, 1991) i Apol·lo 13 (Ron Howard, 1995).