El nou segell Tres Portals editarà llibres d’interès espiritual i literari

“El tres és un número sagrat per a moltes tradicions, i el portal és un símbol d’entrada a altres cultures”. Jordi Carulla-Ruiz explica així el sentit del nom de Tres Portals, un segell editorial encapçalat per ell mateix que forma part d’Edicions Siderals, el mateix grup d’Edicions Poncianes. Editarà textos en català i castellà de “diferents tradicions culturals, religioses i filosòfiques d’Euràsia i del món”, explica Manel Ollé, membre del consell editorial de Tres Portals. “Són textos amb interès filosòfic i espiritual, però també literari i artístic”, subratlla Ollé.

El nou segell, que té com a lema “textos de lluny que ens toquen de prop”, inicia la seva activitat amb tres títols que marquen les línies del que publicarà. Camino al cielo. Encuentros con ermitaños chinos és una obra de l’autor nord-americà Bill Porter, que ha vingut a Barcelona a la presentació del llibre i de l’editorial. Traduït de l’anglès per Guillem Usandizaga, narra el viatge de Porter, conegut com Red Pine, i el fotògraf Steve R. Johnson, a la Xina interior, a finals de la dècada dels 80, per trobar ermitans taoistes i budistes retirats de la societat. Per a l’autor, que va estudiar antropologia i xinès a Nova York als anys 70, aquell viatge va suposar “una revelació, per la seva manera de viure, la senzillesa, les paraules i, sobretot, els silencis”.

“Els ermitans viuen il·legalment en terres del govern xinès, però són tolerats”, comenta Bill Porter, tot i que matisa que n’hi ha de tarannàs ben diferents: “En la seva llarga història, totes les revolucions xineses han estat impulsades per taoistes i no per budistes, i per això avui el règim xinès vigila de manera especial els taoistes, temorosos que puguin encapçalar una revolta”.

El Príncep i el Monjo és una obra de l’autor jueu nascut a Barcelona a finals del segle XII Avraham ibn Khasdai, amb traducció de l’hebreu de Tessa Calders. Adapta la llegenda índia sobre la vida de Siddharta Gautama Buda, coneguda en l’àmbit cristià medieval amb el nom de Barlaam i Josafat. És el relat sobre el fill d’un rei que és preservat de tot contacte amb la malaltia, la vellesa i la mort, però que finalment els veu i els coneix i això el porta a dedicar-se a l’ascetisme.

La tradició de les llàgrimes ha estat escrita per l’autor francès d’origen xilè Jean-Paul Iommi-Amuntégui, i ha estat traduït al català per Xavier Valls i al castellà per Almudena Blanco. Es tracta d’un assaig històric i literari que analitza la tradició espiritual europea a partir del plor buscant la seva empremta en autors com Ramon Llull, Joan Lluís Vives i Santa Teresa de Jesús.