Patrimoni

Les cases més acabalades

El dotzè llibre de Pilar González-Agàpito repassa com vivia la noblesa i la burgesia de Mataró darrere unes façanes “discretes”

S’endinsa en 41 cases dels qui es van enriquir comerciant vi, a les Amèriques o fent de constructors i fabricants tèxtils

“T’adones de la riquesa que podien arribar a tenir aquestes famílies”, explica Pilar González-Agàpito del seu nou llibre Cases singulars de Mataró. L’autora, en aquesta nova aventura, s’endinsa als habitatges dels més adinerats de la ciutat per veure com vivien tant la noblesa com la burgesia. I és fixant-se en molts de les façanes aparentment “discretes” que González-Agàpito va tenir la curiositat de saber què hi havia al darrere. Amb molta paciència s’ha entretingut a descobrir racons que amaguen patis interiors, esgrafiats, tapissos, capelletes i gelosies, per als qui volien mirar al carrer sense ser vistos. Unes construccions ostentoses de portes endins en una ciutat que com diu l’autora no ha estat mai “presumida” i ha estat de gent treballadora.

“En el confinament em va passar pel cap buscar al darrere d’aquestes façanes que veiem tot passejant a peu de carrer”, explica González-Agàpito, que ha estirat altre cop el fil per conèixer més detalls de com vivien els comerciants, industrials, constructors que durant segles van fer emergir l’economia alhora que s’enriquien amb grans fortunes. Això l’ha portat a fer recerca dels arxius i testimonis familiars d’aquestes nissagues mataronines, amb més o menys sort, per accedir portes endins a les estances que s’han conservat o explicar com eren alguns dels edificis que no s’han conservat o han anat a terra.

El recorregut que fa per les 41 cases senyorials comença ben a prop de l’actual Ajuntament , on el segle XVI hi havia l’hospital. A pocs metres, el recaptador de la Generalitat per l’exportació de vi, Jeroni Serra, es va fer construir la casa d’estil renaixentista que avui és la seu del Museu de Mataró. A pocs metres can Palauet, can Cruzate mostren construccions que es van adaptar a diferents activitats econòmiques, quan encara estaven envoltades d’horts i s’arribava al centre amb cavalleries.

Per l’autora del llibre, que fa més de deu anys que grata en la memòria col·lectiva de la ciutat la discreció de les cases no tenia res a veure amb el seu interior, on les sales eren carregades de mobles, aranyes de cristall, campanes de vidre i d’objectes de valor. Algunes imatges en deixen constància, com la decoració que es pot veure de la sala de les visites de la família Gallifa o les de can Viladesau Viada, un casalot del segle XVIII, on avui hi ha la cooperativa Abacus. En aquesta última, ubicada a la Riera, aquesta nissaga que havia fet fortuna a les Amèriques tenia, com mostren els dibuixos que va fer l’historiador Marià Ribas, un jardí immens amb una font al centre i arbres fruiters.

L’empresari Joaquim Coll i Regàs també es va fer construir la casa, una de les joies del modernisme de la ciutat, obra de l’arquitecte Puig i Cadafalch. Com ell, molts burgesos es van edificar les cases no gaire lluny de les muralles i n’hi ha moltes al cèntric carrer Argentona. En són un exemple el casalot de can Torner, a la cantonada amb la Muralla, o les cases de Llorenç Llinàs que aquest reconegut tintorer va fer construir exactament iguals per a les seves tres filles. “Han quedat moltes cases al tinter”, explica l’autora a l’entorn del centre històric on tots s’hi volien fer la casa. “Hi ha molt per explicar des dels embolics familiars o les professions que tenien”, explica donant per fet que hi haurà tard o d’hora un segon volum. Entre les anècdotes familiars recull el cas de dos empresaris que es fan les cases simètriques i acabaran amb el temps emparentats. El llibre no passa per alt can Palau, a la Riera, un gran casalot del segle XVII que compta amb dues sales de visites i un oratori. Al primer pis es conserva un dels pocs arxius privats de la ciutat amb 8.000 títols.

Entre les cases singulars del llibre hi ha can Ramon Golart, una finca que avui crida l’atenció davant de can Xammar per les arcades apuntades que l’arquitecte municipal Puig i Cadafalch va deixar construir a la finca per donar accés al jardí, que tenien just per on avui passa el carrer. Una altra casa amb arcades amb forma de castellet sorprèn mig amagada al carrer Sant Benet que es va fer construir Gregori Arch, un mestre d’obres mataroní. “Molts dels que construeixen són propietaris de terres i quan es comença a obrir carrers s’enriqueixen”, explica l’autora del llibre d’aquest darrer constructor que quan s’ho veu a venir s’afanya a comprar la plaça de Cuba. “Són els primers especuladors de les immobiliàries”, conclou.

Can Boada.
La portada del llibre és per un edifici singular que sobresurt a un costat de la Via Europa de Mataró. Les teulades amb cúpules servien de berenador, a tocar de la casa pairal de Jeroni Escoda, i a tocar de la fàbrica de pedra artificial que tenia el mestre d’obra. La nau central de l’edifici i el seu exterior estava carregat de petxines i motllures com es pot veure a la imatge de l’època que recull el llibre.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

CRÒNICA

Des de l’aniversari de Rufus Wainwright

ABUSOS AL CINE I AL TEATRE

El Servei d’atenció als abusos en el sector artístic ha atès 21 consultes en dos anys

BARCELONA
equipaments

Carles García Hermosilla, nou director del Museu d’Història de Barcelona

barcelona
cultura

El Museu d’Història de la Joguina reobre amb més objectes exposats

sant feliu de guíxols
Cultura

Mor Julia Uceda Valiente, professora, escriptora i poetessa andalusa

Cultura

Troben víctimes de la pesta negra del segle XIV a la Catalunya central

Santa Maria de Besora
Sergi Clavell
President del Gremi d’Antiquaris de Catalunya

"El sistema espanyol d'exportacions d'obres d'art és una barbaritat"

Barcelona
Inauguració d’un mural de Tintín

Cimera diplomàtica de Sildàvia a Calonge

calonge
cultura

El majordom i la cosina del Príncep de Bel Air signaran autògrafs a Lloret

Lloret de Mar