La cineasta veneçolana Margot Benacerraf (Caracas, 1926) va morir dimecres, a l’edat de 97 anys. Va realitzar els estudis de Filosofia i Lletres a la Universitat Central de Veneçuela i va començar treballant fent col·laboracions en diaris i revistes literàries del seu país. El 1949 va viatjar a Nova York per estudiar tres mesos al departament de drama de la Universitat de Colúmbia. Va descobrir la passió que li transmetia el cinema i, posteriorment, va traslladar-se a París per estudiar a l’Institut des hautes études cinématographiques.

Els seus dos treballs més significatius van ser: Reverón (1952), una pel·lícula documental sobre la vida, la bogeria i la creativitat del pintor veneçolà Armando Reverón, un dels millors artistes plàstics llatinoamericans del segle XX, i que va ser guardonada amb el Premi al millor documental d’art pel Festival Internacional de Pel·lícules d’Art, a més de tenir un gran recorregut internacional essent projectada amb èxit en diversos festivals de cinema europeus; i Aranya (1959), un llargmetratge que relata la vida dels saliners i pescadors d’Aranya, una de les regions més àrides del planeta, on l’home només depèn del que el mar li pugui donar. El film va ser aclamat i considerat un dels millors mai fets a Llatinoamèrica. Va ser guardonat amb el Premi de la Comissió Superior Tècnica i el de la Crítica Internacional (FIPRESCI) a l’onzè Festival de Canes.

L’any 1966 Benacerraf va fundar la Cinemàtica Nacional de Veneçuela, una institució que ha estat fonamental en la vida cultural del país i que ha tingut un paper decisiu en la formació de molts cineastes. L’any 1991 va crear la Fundavisual Latina, una fundació amb l’objectiu de promoure l’art audiovisual de Llatinoamèrica. Amb ella va tirar endavant diversos festivals, mostres, concursos, trobades, tallers i formacions.

Al llarg de la seva vida va rebre una multitud de condecoracions, tant nacionals com internacionals.