Lankum, d’una casa ocupada de Badalona al Primavera Sound

Els (orgullosament) irlandesos Lankum eren un dels grups que el públic més sibarita del Primavera Sound més tenia ganes de veure. I, efectivament, el seu passi per l’auditori del Fòrum, a les sis de la tarda d’aquest dissabte, serà per recordar. La seva particular lectura de la tradició, amb un discurs força més modern i agosarat que el de la majoria dels 263 artistes que, aquests dies, s’han vist al Primavera Sound, cada vegada té una més projecció més gran i, com dècades enrere amb The Pogues, Irlanda comença a tenir-los com un tresor nacional. Han deixat tothom bocabadat, però, quan, poc després de començar el seu xou, han revelat una dada que no es coneixia: el seu últim xou a Catalunya va ser fa setze anys davant vint persones en una casa ocupada de Badalona. “Estem encantats de tornar a Espanya”, ha dit un dels seus músics amb un mig somriure sorneguer. Ha deixat que una bona part dels espectadors (40.000 dels 130.000 que ha tingut el festival són de Barcelona, segons dades facilitades una estona abans pels organitzadors) murmuressin una mica i ràpidament ha tornat a agafar el micro: “Era broma, ja sabem que estem a Catalunya...”.

Creant una atmosfera densa i absorbent amb les seves veus i diferents instruments irlandesos tradicionals, Lankum –que, al setembre, tornaran a Barcelona per oferir un concert a l’Apolo– han fet broma sobre Irlanda (“només tenim carreteres de merda i molts britànics, per això bevem tant alcohol”) i, com han fer també els bascos Lisabö uns moments després, han mostrat un suport contundent a favor de Palestina que el públic del festival –de 134 estats diferents– ha rebut amb una forta ovació. “No vam tenir la mateixa bona rebuda fa uns dies a Alemanya, quan vam dir el mateix”, han reconegut, però.