L’abraçada felina és assassina

Ramon Madaula torna amb una comèdia popular, sense sofà, només armada amb paraules i discursos de llibres d’autoajuda. “La felicitat és una elecció” diu el conferenciant (excinquè tuba de l’OBC), que espera un fotògraf per a un reportatge del dominical del diari. Està convençut que la seva recerca de fer fora la por (identificada amb un tigre) pot ajudar la gent, com ara la fotògrafa que té al davant.

Mercè Martínez interpreta una dona ferida que només rep patacades de la vida. Protegeix el seu orgull malmès amb el treball a la càmera. David Olivares és aquest conferenciant d’èxit que reconverteix els fracassos en reptes d’autosuperació. El conflicte teatral està servit. Els dos actors mostren ofici i química, saben ser patètics des de les seves aparents torres d’ivori. És una comèdia afinada, eficaç, en què tothom se sent seduït, per moments.

Fi d’olfacte, Madaula atorga el paper de demiürg al tècnic (la tercera veu en discòrdia) amb un aire similar al del fotògraf davant de l’ego de l’actor, o del periodista. Tot és mediocritat líquida. La felicitat és l’ombra que es persegueix obsessivament, o bé és l’acceptació de viure xino-xano sense estridències ni flaixos? Madaula escriu planer rèpliques políticament incorrectes amb tòpics de persones d’altres cultures. Podria estalviar-s’ho, però això també mostra el seu món imperfecte i destraler, honest i sense filtres.

L’actitud de guarir-se abans de fer-se un tall ha dut el dramaturg a fer unes declaracions a Ràdio Estel que han muntat un bon sidral a X. L’autor, que ha estrenat tres peces aquesta temporada a Barcelona (Els buonaparte, Conqueridors i El tigre), avisa que hi ha una sobreproducció que limita massa les temporades a les sales i satura les gires (escapçada, sobretot des de les retallades institucionals del 2008). Ha plantejat als artistes joves que pensin en “un pla B”. De fet, aquest ha estat el seu camí, ara com a actor o director de les seves pròpies comèdies, perquè ja no sovintegen les trucades per a altres produccions. Madaula ha volgut fer una abraçada paternalista i ha oblidat que és un tigre per a les bèsties més tendres. Ha estat una abraonada assassina.