Llibres

universitat

Lliçó magistral de comiat de Jesús Alturo amb ‘sorpresa’

Escrits atribuïts fins ara a l’abat i bisbe Oliba van ser obra del gramàtic Guibert, pare d’Alba de Riuprimer. Així ho ha revelat Jesús Alturo, catedràtic de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica de la UAB en la lliçó magistral que ha impartit aquest vespre a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) amb motiu de la seva jubilació com a professor universitari.

Guibert, personatge molt rellevant però poc estudiat de la cultura llatina medieval catalana, va ser l’autor de poemes i textos en prosa assignats fins ara a l’Abat Oliba, com ara el Poema fúnebre del comte Ramon Borrell de Barcelona.

El professor de gramàtica llatina va ser un estret col·laborador del bisbe de Vic i va contribuir a la redacció de les constitucions de Pau i Treva de Déu, fins ara anònimes, que Oliba va introduir als comtats i bisbats catalans el segle XI.

L’acte acadèmic, presidit pel conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, ha comptat amb l’assistència d’un centenar de personalitats del món cultural, eclesiàstic i polític, entre els quals el rector de la UAB, Javier Lafuente, l’arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, Joan Enric Vives, i la directora de la Biblioteca de Catalunya, Eugènia Serra. L’acte ha estat presidit per la presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, Maria Teresa Cabré.

El professor Alturo ha desgranat en la seva ultima lectio Llegit en cartes molt velles, els resultats de la recerca que ha dut a terme recentment en diferents arxius de ciutats de Catalunya, Espanya i França al voltant de la figura d’un personatge de l’alta cultura medieval catalana: el gramàtic Guibert. Aquest vigatà “d’adopció” que va venir de Lieja, l’“Atenes del Nord”, per ocupar-se de l’ensenyament de gramàtica llatina a la proto-Catalunya en la primera meitat del segle XI, és, en paraules de l’investigador, “un personatge conegut, però insuficientment estudiat, poc des del punt de vista cultural i gens des del seu vessant d’autèntic escriptor d’una obra de valor literari”.

Les particularitats gramaticals, lèxiques i estilístiques presents en els quatre textos originals de caràcter jurídic signats per Guibert que es conserven i l’estudi d’una vintena de documents en què hi apareix mencionat han permès a Jesús Alturo traçar la important empremta cultural que va deixar al territori i atribuir-li l’autoria d’escrits llatins que restaven anònims o havien estat assignats a altres autors. Entre aquests autors destaca Oliba, comte de Berga i de Ripoll, abat de Ripoll i Cuixà, bisbe de Vic i fundador de l’Abadia de Montserrat, una figura fonamental per a la història i cultura de la Catalunya medieval.

Entre els textos que havien estat assignats al bisbe de Vic i que Alturo atribueix a Guibert hi figuren obres com el ja citat Poema fúnebre del comte Ramon Borrell de Barcelona, el Poema dels comtes enterrats a Ripoll, la Carta encíclica anunciant la mort de Bernat de Tallaferro, germà del bisbe Oliba, i la Carta de resposta d’Oliba a les condolences de Gauzlí, arquebisbe de Bourges i abat de Fleury. També seria obra de Guibert la Resposta de la catedral de Vic a l’encíclica anunciadora de la mort d’Oliba per part dels monjos de Ripoll, del qual es desconeixia l’autor.

A més, dels dos sermons que se li atribuïen encara a l’Abat Oliba –amb anterioritat l’investigador de la UAB n’havia descartat un tercer–, Alturo només li n’adscriu un, el de Sant Narcís de Girona, mentre que l’altre, el de Sant Pau de Narbona, no és d’origen català i, per tant, no seria atribuïble ni a Oliba ni a Guibert.

Així, “tot i que no se li nega un alt nivell cultural, l’aportació personal del bisbe de Vic en el camp de la creació literària quedaria matisada; va exercir més de gestor cultural que no pas d’autor literari”, ha assenyalat Alturo.

El gramàtic va arribar a Vic cap a l’any 1010, a instàncies del bisbe Borrell d’Osona, que era també abat de Sant Feliu de Girona, possiblement, apunta Alturo, motivat per l’enamorament d’una rica i probablement angelicata donna osonenca, Guilla, amb qui es va casar cap al 1013.

Per a Alturo, Guibert és “un exemple de la influència fecunda i fonamental que pot tenir la tasca d’una sola persona en el millor desenvolupament cultural d’un país. Va ser un autèntic humanista avant la lettre, un humanista del segle XV actiu al segle XI”, ha lloat.

Alturo ha finalitzat la seva dissertació anunciant que els resultats presentats avui veuran la llum properament en un llibre.

En el transcurs de l’acte, el poeta Jordi Llavina ha llegit tres sonets que ha compost en homenatge al paleògraf, i ha presentat el llibre Jesús Alturo i Perucho, filòleg, paleògraf, historiador de la cultura: breu biobibliografia, del qual ha escrit l’epíleg.

El volum, editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat, és obra de Tània Alaix, membre del Seminari de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica de la UAB, fundat i dirigit pel mateix Jesús Alturo, amb qui col·labora en tots els darrers estudis, i Amadeu Pons, director de l’Escola de Llibreria.

Per als autors, la publicació “és una obra de referència obligada en tots els temes que el professor Alturo ha tractat, sempre amb innovadores aportacions i renovada metodologia”. “El seu contingut ens atansa a un coneixement més exacte del nostre patrimoni bibliogràfic i documental i contribueix de retruc a la seva millor conservació i difusió, posant-lo al servei de la societat i del nostre país”, han conclòs.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

CRÒNICA

Des de l’aniversari de Rufus Wainwright

ABUSOS AL CINE I AL TEATRE

El Servei d’atenció als abusos en el sector artístic ha atès 21 consultes en dos anys

BARCELONA
equipaments

Carles García Hermosilla, nou director del Museu d’Història de Barcelona

barcelona
cultura

El Museu d’Història de la Joguina reobre amb més objectes exposats

sant feliu de guíxols
Cultura

Mor Julia Uceda Valiente, professora, escriptora i poetessa andalusa

Cultura

Troben víctimes de la pesta negra del segle XIV a la Catalunya central

Santa Maria de Besora
Sergi Clavell
President del Gremi d’Antiquaris de Catalunya

"El sistema espanyol d'exportacions d'obres d'art és una barbaritat"

Barcelona
Inauguració d’un mural de Tintín

Cimera diplomàtica de Sildàvia a Calonge

calonge
cultura

El majordom i la cosina del Príncep de Bel Air signaran autògrafs a Lloret

Lloret de Mar