Adéu a la poeta del carrer Santa Clara

Agus­tina Rexach hau­ria estat recor­dada com una de les dones més extro­ver­ti­des i cor­di­als de la Girona d'abans i després de la guerra, si no fos que ines­pe­ra­da­ment va ampliar la seva innata vocació comu­ni­ca­tiva publi­cant el 1986, quan ja tenia 75 anys i en feia més de 30 que havia enviu­dat, el seu pri­mer lli­bre, Els camins, pre­miat als Jocs Flo­rals de Per­pinyà. De l'escrip­tura va pren­dre la força de la vellesa, i va dedi­car-s'hi amb una tena­ci­tat que van reconèixer-li des de Narcís Coma­dira o Mont­ser­rat Vay­reda fins a Albert Ros­sich, Dolors Oller, Pere Madrenys, Enric Miram­bell o Joa­quim Nadal: tots ells tard o d'hora van ser con­vi­dats per la per­su­a­siva Agus­tina Rexach perquè li comen­tes­sin o pro­lo­gues­sin els lli­bres, la pre­sen­tació dels quals acon­se­guia omplir fins a l'última butaca de l'Audi­tori Narcís de Car­re­ras, just a tocar de casa seva.

Nas­cuda el 1910 en el si d'una família benes­tant, es va for­mar en esco­les reli­gi­o­ses abans d'ingres­sar a la Nor­mal per estu­diar-hi magis­teri. De fet, exer­ci­ria de mes­tra durant la República, però en la post­guerra va dedi­car-se a la fabri­cació arte­sana de bar­rets per a senyo­res. Si els anys d'infància van ser els del des­co­bri­ment del pai­satge de la Gar­rotxa, a Cas­tell­fo­llit de la Roca i Olot, els de la madu­resa són els de l'enllu­er­na­ment del mar, a l'Escala, Cale­lla de Pala­fru­gell i, final­ment, Platja d'Aro. El 1932 es va casar amb Fran­cesc Pro­hias, amb qui tin­dria un fill, que no l'ha sobre­vis­cut. Vídua des de 1946, i a pesar del seu pro­fund arre­la­ment afec­tiu i lite­rari a Girona, va dedi­car llar­gues tem­po­ra­des a viat­jar, a París i Berlín, però també a Itàlia, Dina­marca, Grècia i fins i tot al Líban i Síria. Cunyada del locu­tor radiofònic Joan Viñas Bona, els dar­rers anys solia esti­ue­jar a Calonge. La cerimònia fune­ral tindrà lloc avui, a les 4 de la tarda, al tana­tori de Girona, a la Cre­ueta.