El Mercat de les Flors reforça vincles enmig de les reformes

El Mercat de les Flors reforça els vincles i augmenta el compromís amb una vintena de petites produccions, principalment d’autoria catalana. Per a la directora, Àngels Margarit, són unes relacions que neixen “del compromís de la necessitat” d’una certa urgència a subsistir. En aquest espai d’incertesa es construeix una programació que inclou la companyia Rosas d’Anne Teresa de Keeersmaeker, el Ballet National de Marseille (en col·laboració amb el Temporada Alta) o Jan Martens, al costat de produccions com les de Mal Pelo (We/Nosaltres), Guy Nader i Maria Campos (Natural order of things) o Wonderground (Momentum). Una de les perles d’enguany és la coreografia que Trajal Harrell va fer de la improvisació per a piano de Ketih Jarrett a The Köln Concert.

El Mercat manté la relació amb festivals com l’IF al novembre (convidant Monte Isla, Societat Dr. Alonso, Federica Porello o Macarena Recuerda). Paloma Muñoz estrenarà La Quijá com a autora resident, un conveni que també disposarà Soren Evinson. Aquest performer presentarà la seva trilogia de solos coincidint amb l’estrena de la darrera peça: Vanity, poverty, revenge. El Mercat engloba dos cicles nous: Cos de So (“en què es posa el cos al so”), en una indagació entre cossos, espai i sonoritat. Un exemple pot ser el d’Anna Fontanet, que dialoga, en temps real, amb la intel·ligència artificial amb un dispositiu que s’activa a partir de la presència del seu cos. També és un cicle nou Radicals d’Arrel, en què els creadors rellegeixen les tradicions: des de Laia Santanach (Jarana) i Rel i grapa, dels germans Pérez Armero, als 12 artistes a Muerta de amor, de Manuel Liñán. A la constel·lació Roller es programa un díptic de patins. Vivian Friedrich (filla de vitrallers) presenta un nou treball coreogràfic amb aquest material que és fràgil i resistent alhora, comenta Margarit.

Reformes inajornables

Àngels Margarit encara el seu darrer curs com a directora del Mercat afrontant una primera fase de les reformes imprescindibles per a un edifici construït per a l’Exposició Universal del 1929. Ni aquesta temporada ni la vinent, en què en principi quedaran afectades tant la sala Pina Bausch com la Maria Aurèlia Capmany en una segona fase d’obres, s’aturarà la programació del Mercat. Per a aquest any, caldrà anar plantejant camins d’accés a les sales, entenent que caldrà compatibilitzar les obres, ja aprovades (arrenquen al novembre i s’allarguen fins al març vinent, en principi), al vestíbul.

De fet, aquest curs ja s’ha conviscut amb les obres a la zona del bar (de novembre a maig). Tot i que en temps de Cesc Casadesús a la direcció es van fer algunes reformes per a la millora de les sales (amb la creació de l’espai Pina Bausch, per exemple), mai s’ha tocat l’aïllament sonor i el tèrmic. No perilla, sembla, la cúpula de Miquel Barceló, però és imprescindible refer la teulada que la protegeix. Les obres de la primera fase, amb un pressupost de cinc milions d’euros, s’allargaran fins al març del 2026. No hi ha encara tancats els terminis per a la segona fase (cal que el consorci les aprovi). L’ideal, comenta la directora, és que coincidissin amb la fi de la primera fase. Paral·lela ment, hi haurà un pla per mantenir la programació del Mercat fora del Mercat. De fet, el curs vinent, bona part dels espectacles per a les escoles es traslladaran als centres perquè serà impossible compatibilitzar el soroll dels paletes amb els espectacles escolars.