El Museu Memorial de l’Exili (MUME) ha remodelat part de les seves instal·lacions amb l’objectiu d’incloure la perspectiva de gènere a la memòria dels exilis. “La recuperació de la memòria democràtica amb mirada feminista és essencial per oferir una visió completa de la nostra història. Elles també hi eren i van ser decisives”, assegura el director, Miquel Aguirre. La direcció del museu ha transformat de manera integral la sala El Llegat, que està dedicada a destacar personalitats de l’àmbit literari, científic i polític que van emprendre el camí de l’exili. Fins ara, aquesta sala contenia una cinquantena de noms, però només set eren dones. Amb la reestructuració, s’hi han afegit més d’una vintena de plafons, cadascun dels quals commemora una figura femenina referent de l’exili republicà.

Entre els noms afegits, hi destaquen, per exemple, la mestra i política Nativitat Yarza, la poetessa Montserrat Abelló, la mestra Antònia Adroher, l’artista plàstica Remedios Varo, la periodista Irene Polo, l’actriu de teatre Maria Casares o la biòloga i pedagoga Margalida Comas.

Aquests nous plafons suposaran “una eina pedagògica molt útil” que permetrà als guies del servei educatiu del museu “difondre i divulgar amb major claredat” l’impacte de l’exili a les carreres professionals de les dones, així com “el protagonisme creixent que aquestes van tenir durant la República i que van perdre amb la consolidació de la dictadura”, ha afirmat el director.

Per tot, amb els canvis introduïts es pretén canviar el relat que fins ara s’ha explicat de la Guerra Civil, atès que aquesta ha estat “una història d’homes explicada per homes”, ha dit Aguirre. En paraules seves, “és hora de revertir aquest enfocament patriarcal amb polítiques tangibles, com ho és la transformació del museu”. “Un dels eixos estratègics del MUME és avançar de la mà de la igualtat i la inclusivitat”, ha afegit.