L’últim ciutadà de l’URSS surava a l’espai

Per tercer any, la regidoria de Cultura i Indústries Creatives de l’Ajuntament de Barcelona i el Liceu impulsen el programa Òh!pera. Microòperes de nova creació, amb el qual pretenen despertar l’interès d’experimentar en el gènere líric entre els artistes més joves. Enguany, dins del festival Grec, es programen tres títols: Contradir la nit, composta per Montserrat Lladó amb llibret de Martí Sales i direcció de Marta Gil Polo; Eliza, amb música de Ferran Cruixent, llibre de Pau Miró i direcció de Pol Roig Valldosera, i Azul como naranja, amb música de Guillem Palomar a partir del llibret de Laura Ferrero i la direcció de la corògrafa Ester Guntín. Aquest darrer títol parteix d’un fet històric: l’astronauta que va arribar a l’espai des de l’URSS i que, quan en va baixar, ja s’havia desmembrat la Unió Soviètica. Per això, es considera que va ser el darrer ciutadà de l’URSS, perquè va ser el darrer a perdre aquest estatus en tornar al planeta. Les tres peces, de 25 minuts de durada, es representen dos cops al dia, del 12 al 14 de juliol.

Àlex Ollé, artista resident del Liceu, lidera el projecte, que mira de construir equips i obrir el camp de les oportunitats líriques. Òh!pera vincula unes 60 persones entre repartiment tècnic i artístic, ja que les tres propostes tenen vinculada una escola de disseny que s’encarrega del desenvolupament del projecte (Eina, Elisava i Bau, respectivament).

Respecte a les dues edicions anteriors, s’ha optat per reduir el programa a tres títols per fer-lo més compacte i això permet fer doblets els tres dies de funcions. El públic es desplaça als diferents espais en què s’ha ubicat cada peça (Sala Mestre Cabanes, foyer i Box Escenari). Ollé no descarta que algun d’aquests títols es desplaci a altres programes similars de teatres d’òpera d’arreu del món i ampliï així la xarxa de contactes i de feines possibles en un futur immediat. Enguany també s’ha incorporat l’Institut del Teatre entre els centres que aporten artistes acabats de llicenciar al desenvolupament de les microòperes.

Sales, en el llibre de Contradir la nit, proposa un viatge a l’altra cara de Barcelona. A partir de robar mig vers a Joan Vinyoli, planteja un tràveling “desbocat per la nit artificial” en aquesta crida a la revolta de dos amants que es capbussen als rius de l’infern.

A Eliza, Pau Miró, amb una teatralitat ja molt poètica, indaga en l’empatia i la consciència d’éssers creats amb intel·ligència artificial (IA). Pol Roig ha desenvolupat la reflexió sobre bases ètiques i també estètiques, deixant que cada espectador es construeixi el relat.

Són els musicals les òperes contemporànies d’avui? Per al director general del Liceu, Valentí Oviedo, aquests tres treballs responen a la voluntat del gènere líric d’elevar la quotidianitat a través dels cànons operístics Xavier Marcé, de fet, recull la proposta de poder obrir u altre projecte paral·lel en què s’encarreguessin micromusicals amb una ambició similar amb altres institucions.