SANT FELIU DE GUÍXOLS
‘Entre obres’, la mostra d’escultures prèvia a la construcció del Thyssen guixolenc
L’alcalde, Carles Motas, i el conservador de la col·lecció, Guillermo Cervera, anuncien que les obres de restauració del monestir començaran a la primavera de 2025 i podrien acabar al 2027
L’Espai Carmen Thyssen de Sant Feliu de Guíxols viurà Entre obres aquest estiu, l’exposició escultòrica que s’inaugura aquest vespre al recinte del monestir i que es podrà visitar gratuïtament al llarg del cap de setmana. La mostra, presentada aquest migdia pel conservador de la col·lecció, Guillermo Cervera, i l’alcalde guixolenc, Carles Motas, juga amb l’ambivalència de les obres urbanístiques que ja s’han anat fent els darrers dos anys a l’entorn del complex cultural i les arquitectòniques que està previst que comencin a en pocs mesos per materialitzar el projecte del Museu Carmen Thyssen al municipi empordanès.
El recorregut, comissariat per Pilar Giró, exhibeix peces escultòriques de 27 artistes contemporanis, en un joc de 24 diàlegs amb quadres de la col·lecció de pintura catalana de la baronessa que es poden contemplar virtualment a partir de l’escaneig de codis QR. Quatre escultures de les exposades formen part ja de la col·lecció Carmen Thyssen, i Giró ha agraït els préstecs gratuïts d’institucions com ara la Fundació “la Caixa”, del Museu d’Art Contemporani de Barcelona, de Chillida Leku, d’Opera Gallery Madrid, del Museu d’Història de Sant Feliu i del taller dels mateixos artistes, “com a mostra de suport a la tasca de la baronessa i al projecte local”. Les peces més destacades, de Plensa i Chillida –al qual han volgut homenatjar amb Antoni Tàpies en els respectius centenaris–, però també d’artistes locals consolidats i altres escultors i escultores encara actius.
És la primera exposició que l’espai torna a acollir de la col·lecció des de l’estiu de 2019, l’anterior a la pandèmia. Al 2020 i al 2022, van optar per mostres virtuals –de Josep Amat i impressionistes; i amb una selecció digital de les obres del fons de la baronessa que es podrà visitar a Sant Feliu, respectivament–. Al 2021, el Palau de l’Abat va acollir una mostra independent dedicada a Josep Guinovart, i l’any passat ja no hi va haver exposició, amb la reforma de l’accés principal al monestir afectat pels treballs de reurbanització.
Novetats del museu, o museus
L’exposició d’enguany, doncs, implica tornar a encendre la flama del projecte d’un museu estable a la ciutat, en què Cervera bromejava que “sembla que no avancem, però en realitat estem treballant molt per començar a avançar”. L’alcalde Motas ha avançat que els arquitectes estan elaborant “una separata del projecte en dues fases independents”: la primera de les quals, la restauració del monestir benedictí, podria iniciar-se al març de l’any vinent, si la subhasta i adjudicació de les obres –que s’haurà de fer amb un concurs obert a empreses del conjunt de la Unió Europea– es resol sense dilacions. La durada prevista de les obres seria d’uns 18 mesos, de manera que podria enllestir-se a principis de 2027.
“Tenim el finançament garantit, amb un pressupost superior als 6 milions d’euros”, ha recordat l’alcalde, que ha agraït el suport rebut de la Diputació de Girona, la Generalitat i en menor mesura del govern espanyol. Però confien que l’aportació de l’Estat, a través del 2% Cultural del Ministeri de Transports, garanteixi una empenta per tirar endavant la segona fase, que seria l’edifici de nova construcció, conegut com a claustre, projectat pel mateix estudi Nieto Sobejano. En el cas que el finançament de la segona fase es concretés, l’execució de les dues fases es podria fer de manera paral·lela.
Respecte a l’altre projecte de Museu Carmen Thyssen a Catalunya, l’anunciat fa un parell de mesos al Cinema Comèdia de la Gran Via de Barcelona, Cervera ha recordat que té vocació privada i tindrà una tramitació absolutament independent, però ha volgut deixar clar que serà compatible amb el de Sant Feliu de Guíxols: “El fons d’art de pintura catalana de la col·lecció l’integren 600 obres, material suficient per nodrir els dos museus sense problemes”, ha argumentat. La intenció, de fet, és que un cop estiguin els dos museus en marxa, puguin establir-se sinergies també amb el d’Andorra, un “triangle molt interessant” per compartir públic o l’organització de mostres itinerants.