La paraula museu va canviant les connotacions més lligades a espais on el temps està aturat. No sols per les activitats participatives que hi tenen lloc, sinó per una mirada ampla que abasta suports que fins ara tenien el pas barrat i per l’atenció a preocupacions socials de les quals fins ara els museus se’n mantenien al marge. Un bon exemple el trobem al Museu d’Art de Cerdanyola, que fins al 27 d’octubre presenta l’exposició de tesi Nazario. Art i dissidència en temps de repressió i d’alliberament.

D’una banda, la mostra introdueix l’obra d’un autor de còmic, fet fins fa quatre dies insòlit, i de l’altra, tracta de la temàtica LGTBI+, matèria tampoc gaire freqüent a les institucions museístiques.

Amb el fil conductor del treball i l’actitud de desafiament de les convencions socials de l’autor Nazario Luque, un dels dibuixants fundadors de la revista El Víbora que va aconseguir fer sortir de les clavagueres l’underground, la mostra reconstrueix la lluita LGTBI+, amb imatges de la primera manifestació del col·lectiu contra la llei de perillositat social, que entre altres coaccions penalitzava l’homosexualitat. La manifestació, de gran ressò mediàtic, va tenir lloc a la Rambla de Barcelona el 26 de juny del 1977.

L’exposició recull fotogràficament la força que en el canvi de les lleis també va tenir la visualització d’un col·lectiu que sempre havia estat a les fosques. Nazario i la seva colla van donar llum a maneres de sentir la vida considerades fins aleshores punibles.

Un altre aspecte que posa en relleu aquesta petita mostra és l’entrada d’obra original de còmic als museus, fruit de la política del Departament de Cultura d’adquirir, a través de Patrimoni, peces que puguin construir un relat del passat i el present de la historieta de Catalunya.

En aquesta línia hi trobem les obres de Nazario de la col·lecció de la Generalitat dipositades al Museu d’Art de Cerdanyola: Ofrena a sant Sebastià, un collage sobre la sida i la portada de Turandot. Del museu s’exhibeix el cartell del Festival de Blues de Cerdanyola realitzat per Nazario. També s’hi pot veure Una triste historia de ladillas, cedida per la Biblioteca Nacional de Catalunya; la portada d’Anarcoma, del Museu de l’Hospitalet de Llobregat, i una vinyeta d’Anarcoma procedent d’una col·lecció particular.

La mostra, que exhibeix també publicacions i obra gràfica, ha estat fruit d’un treball d’investigació realitzat en el marc de col·laboració entre el màster de gestió i anàlisi del patrimoni artístic, de la UAB, i el Museu d’Art de Cerdanyola, en què van participar Laia Bové, Ainoa Llàcer i Cristina Troya, que, sota la coordinació del professor Jaume Vidal Oliveras, han comissariat la mostra. El disseny de la proposta va estar signat per l’equip de Jesús Galdón.