Els premis Joan Lluís Vives a l’edició universitària reconeixen les obres publicades en català per l’interès, la rellevància i l’oportunitat en la transmissió del coneixement, així com per la qualitat de l’edició i l’impacte en mitjans de comunicació i publicacions especialitzades.

El rector, Joan Guàrdia, ha recollit els guardons que s’han lliurat aquest dimecres, 10 de juliol, a la Universitat Politècnica de Catalunya, coincidint amb l’acte de lliurament de la Medalla d’Honor 2024 de la Xarxa Vives d’Universitats.

El premi al millor llibre de ciències socials, el guardonat ha estat El món d’avui. De la guerra freda als reptes de la interdependència global, d’Antoni Segura i Mas (col·laborador d’aquest diari), coeditat amb Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili. Fruit d’anys de recerca, reflexió i escriptura, aquesta obra magna d’història contemporània ressegueix i analitza els episodis que han format l’escenari internacional des de la segona meitat del segle XX fins a l’actualitat i ofereix,  les dades i explicacions necessàries per comprendre el passat immediat a fi de no repetir-ne col·lectivament els errors. El reconeixement coincideix amb la publicació de la segona edició.

Filòsofes de la contemporaneïtat, de Núria Sara Miras Boronat, ha guanyat el premi al millor llibre d’arts i humanitats. Aquesta genealogia, de què s’acaba de publicar la tercera edició, omple un buit en la història del pensament, atès que situa les dones filòsofes i pensadores al centre del debat, en reconeix les aportacions i en normalitza la presència en la transmissió del coneixement.

Pel que fa al millor llibre de ciència i tecnologia, en aquest cas ex aequo, ha estat per a Dones? Homes? Sexe i gènere, biologia i cultura, de Jordi Casanova i Roca. L’obra aborda la relació entre el sexe i el gènere des de la perspectiva biològica. L’autor defensa que cal desmuntar l’argument d’un model social imposat per la biologia, però sense negar la realitat biològica, sinó que cal ser-ne plenament conscients.

Aquest premi ha estat compartit amb Influència de les alertes de seguretat de medicaments sobre la prescripció en l’àmbit de l’atenció primària de salut, d’Isabel Rosich Martí (Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili), sobre la influència de les alertes de seguretat en la prescripció de medicaments.

Les altres obres guardonades han estat Librorvm Fragmenta. Incunables i manuscrits reutilitzats en la Biblioteca Històrica, de Francisco M. Gimeno Blay, Susana Gonzàlez Martínez i Mónica Pintado Antúnez, com a millor edició (Publicacions de la Universitat de València) i Desterrats per ordre de Carles III, de Francesc J. Monjo i Dalmau, com a millor coedició interxarxa (Publicacions de la Universitat de València i Publicacions de la Universitat d’Alacant).

Els membres del jurat d’aquesta sisena convocatòria han estat Oriol Amat i Salas, vicepresident de la Xarxa Vives d’Universitats; Núria Cadenes i Alabèrnia, periodista i escriptora; Caterina Mercè Picornell Belenguer, professora del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears, i Miquel Àngel Pradilla Cardona, professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili.

En l’acte de lliurament dels premis també es va lliurar la Medalla d’Honor 2024 de la Xarxa Vives d’Universitats a l’escriptor Josep Vallverdú, la lingüista Gemma Rigau i el sociòleg Rafael Castelló. És la màxima distinció que atorguen conjuntament les 22 universitats de la Xarxa Vives.