“Portem aquí només un parell de dies i ja han sortit quatre temes nous!”, diu Dani Nel·lo per resumir, en una sola frase, com està resultant de fructífera la residència internacional que el saxofonista barceloní està portant a terme aquesta setmana a La Marfà-Centre de Creació Musical de l’Ajuntament de Girona, amb el guitarrista britànic Chris Corcoran. Bé, en realitat ells dos són els dos principals protagonistes d’aquesta poderosa aliança transfronterera entre dos noms destacats del rhythm’n’blues a la vella Europa, però completen la banda dues peces també molt sòlides: el bateria Anton Jarl, membre també de Los Mambo Jambo al costat de Nel·lo, i el teclista Víctor Puertas, un altre nom imprescindible de l’escena barcelonina del blues i el r’n’b. Tots quatre han passat unes quantes hores aquesta setmana en un dels bucs d’assaig de La Marfà, concentrats al cent per cent a tocar i crear música, gràcies al programa de residències internacionals del centre gironí, que facilita la trobada entre músics de diferents nacionalitats. Els primers resultats en públic de la trobada entre Nel·lo i Corcoran es podran escoltar aquest dissabte, 13 de juliol, en un concert gratuït a la plaça de l’Om, de Girona (20 h), dins del cicle estiuenc Notes al Parc i de la festa major del barri de Pont Major. El quartet també tocarà aquest diumenge a La Traviesa de Torredembarra (20.30 h), i dilluns al cicle de concerts ContraBaix al pati de l’Ateneu de Sant Feliu de Llobregat (20.30 h).

Nel·lo i Corcoran es van conèixer el 2019, quan tots dos van acompanyar el cantant Mike Sanchez en una actuació a la Sala del Sol de Madrid. “Ens vam entendre molt bé musicalment parlant, i per això quan La Marfà em va proposar fer una residència artística internacional, de seguida vaig pensar en ell”, diu Nel·lo sobre Corcoran, un dels guitarristes més premiats de l’escena britànica. Són dos músics de llarga trajectòria –Nel·lo recorda que ja fa 40 anys del seu debut–, que comparteixen moltes coses, sobretot la passió per “la música instrumental basada en el rhythm’n’blues i altres estils afroamericans de mitjan segle XX”. “Som aquí sobretot per crear nou material a partir de la intersecció entre el seu llenguatge i el meu”, afegeix Nel·lo, que destaca que una residència com aquesta “et dona una bola extra de temps” per tocar i provar coses sense pressions horàries. “La primera premissa que tenim és intentar no fer revival de res.” Al costat del saxofonista, Corcoran mostra la seva satisfacció per poder treballar en “un lloc tan agradable com La Marfà; un centre cultural públic com aquest no és gens habitual al meu país, sobretot en els últims anys de governs conservadors poc receptius a la cultura, però soc optimista amb el nou govern laborista, que ja ha fet referències en el seu programa a la música en viu”.