Vallviva, festival amb ànima

“Fa gairebé vint anys que tenim la millor feina del món, que és anar pels pobles cantant les nostres cançons. I ens hem trobat molts festivals, però no tots tenen ànima. Vallviva és un festival amb ànima, i un festival amb ànima com aquest fa que la vida sigui millor, perquè és important que la cultura arribi a tot arreu, però també que ho faci la vida en majúscules”, deia dijous Joan Enric Barceló, una tercera part del trinomi Els Amics de les Arts, per agrair al festival solidari garrotxí que els hagués contractat –“feia quatre anys que ho esperàvem”, va dir; tants com en té el festival– i introduir “la nostra cançó més especial”, Tots els homes d’Escòcia, presentada com un regal al fundador i director del Vallviva, Eudald Morera, i el seu equip, en la recta final del seu concert de dijous al festival que té lloc fins diumenge a la finca Les Brides, de les Preses. En aquests quatre anys el Vallviva ha anat creixent i consolidant-se com un dels grans festivals de l’estiu gironí, ric en festivals, més sovint a tocar del mar. A part de ser un festival que destina tots els seus beneficis a la investigació contra el càncer –un bon tret diferencial– el Vallviva ha sabut crear un espai únic, entre muntanyes i camps de blat de moro, on passen moltes coses. Dijous, per exemple, els grans reclams eren els concerts d’Els Amics de les Arts a l’escenari gran –realment gran, amb una producció de primer nivell– i Ginestà al petit, sota una cúpula, però abans i després va haver-hi altres petits concerts i espectacles per a tots els públics, a més de la destacada aposta gastronòmica i les parades amb productes de proximitat. Tot això emmarcat en un imponent capvespre garrotxí.

Els germans Júlia i Pau Serrasolsas i el seu grup, Ginestà, van afrontar el repte de tocar encara de dia, quan bona part del públic encara estava més concentrat a sopar, però la banda de Sant Andreu de Palomar ho va superar amb un directe molt dinàmic i fresc, sobre la base immillorable de les cançons del seu quart disc, Vida meva (Halley Records, 2024), i els seus antecessors. Cançons com ara Mama –escrita per a la seva mare i “dedicada a totes les mares del món; gràcies per parir-nos”–, Un piset amb tu, Ara és estiu cada desembre i L’Eva i la Jana, per “ajudar a visibilitzar l’amor entre dues dones”, que van aconseguir aplegar finalment un públic força nombrós al qual Ginestà li va saber transmetre la seva força positiva, també amb els ritmes calents del seu Amor estacional.

Del concert d’Els Amics de les Arts, amb un repertori dins dels paràmetres d’aquesta gira –divuit temes, inclosos sis dels seus dos darrers discos, i un medley acústic de cançons antigues– potser el més destacat va ser que el grup hi va actuar davant d’un públic que, majoritàriament, no l’havia vist mai en directe, com es va comprovar amb una enquesta a mà alçada. Però la professionalitat del grup i els seus grans hits van convèncer fins i tot els no iniciats, per acabar a dalt de tot amb Jean-Luc i un castells de focs.