exposició
Un Berlanga íntim i mai explicat
CaixaForum Barcelona acull la mostra ‘Interior Berlanga. Cinema, vida i humor’, amb 300 peces originals del seu arxiu
Està concebuda com un llarg pla-seqüència amb el segell narratiu del cineasta
Una mirada íntima i mai explicada sobre el cineasta Luis García-Berlanga a partir de projeccions, objectes i documents del seu arxiu personal, molts dels quals inèdits. CaixaForum Barcelona inaugura demà l’exposició Interior Berlanga. Cinema, vida i humor, que oferirà aquesta nova perspectiva sobre el director d’El verdugo i Bienvenido, Mister Marshal, un nom fonamental del cinema espanyol del segle XX. La mostra proposa un recorregut per la trajectòria i les múltiples facetes d’aquest creador a partir de 300 peces originals, amb una escenografia curosament cinematogràfica.
Berlanga (1921-2010) és un dels cineastes espanyols més populars i reconeguts internacionalment, gràcies als títols esmentats i a d’altres com Plácido (1961), La escopeta nacional (1978), Patrimonio nacional (1981) o Todos a la cárcel (1993). Després de l’estrena a la seva ciutat, a CaixaForum València, l’exposició porta ara a Barcelona aquest enfocament inèdit gràcies als treballs de catalogació i digitalització de l’arxiu particular de Berlanga, que es posa per primera vegada a l’abast del públic. Segons els organitzadors de la mostra, “l’exposició es concep com un llarg pla seqüència seguint l’indiscutible segell narratiu del director, amb una posada en escena acuradament cinematogràfica”. Dividida en una introducció i set àmbits, la mostra descobrirà tant al públic més cinèfil com al que la desconeix, la figura del cineasta que va transformar el cinema espanyol amb la seva ironia mordaç i les seves sàtires socials i polítiques.
Participació del fill
José Luis García-Berlanga, fill del cineasta, ha assistit avui a la presentació de l’exposició a Barcelona i l’ha definida com “un projecte insòlit, l’exposició que li hauria agradat veure al meu pare; es descobrirà un Berlanga molt íntim que complementa i amplia el personatge públic.” I és que l’exposició es basa en un arxiu que el seu pare guardava des que era petit: els seus quaderns escolars, les cartes que escrivia als seus pares quan estava intern, i també les relacions íntimes que s’han quedat a la recambra del que hem vist a la pantalla. Després de la seva mort, es va dipositar tot en més de 70 caixes que s’han pogut obrir, catalogar, digitalitzar i estudiar en un projecte que va començar el setembre del 2022 gràcies a la iniciativa de la Fundació la Caixa en col·laboració amb la Filmoteca Espanyola, que custodia l’arxiu com a organisme depenent del ministeri de Cultura. “Aquest arxiu, que és meravellós, no és només sobre el meu pare: és sobre l’Espanya de tot el segle XX”, assegura Berlanga, que s’ha encarregat dels audiovisuals projectats en cada àmbit de la mostra.
Els fills del cineasta van ser l’espurna que van engegar aquest projecte, ara fa cinc anys. “Els meus germans i jo no sabíem què fer amb tots aquests elements que el meu pare havia conservat”, recorda José Luis García Berlanga. “Vaig veure una bústia de suggeriments a la web de la Fundació la Caixa i vaig escriure: «Hola, soc José Luis García-Berlanga, fill del director de cinema, i tinc un arxiu que no sé què fer-ne». I així va començar tot.”
Els comissaris, Sol Carnicero i Bernardo Sánchez Salas, tenen una llarga trajectòria en el món audiovisual. Sol Carnicero va ser directora de producció de diverses pel·lícules de Luis García-Berlanga, mentre que Bernardo Sánchez Salas és professor, guionista i dramaturg, autor de la versió teatral d’El verdugo (2001, a partir del film del 1963) i de la dramatúrgia de Teatro Berlanga (2021), que reuneix diversos moments fonamentals del seu cinema, juntament amb testimonis i entrevistes.