música
Motis farà esclatar el febrer xilè a Porta Ferrada
Andrea Motis va publicar el febrer passat un disc titulat justament Febrero, perquè aquest és un mes que a Xile, un país amb el qual té una relació personal intensa, és època d’estiu i de festa; febrer és allà “un símbol d’alegria, carnaval, amistat, flors, sol, llum i calor”, com escriu ella al text promocional del disc. Febrero és un disc atípic dins l’extensa discografia de Motis (Barcelona, 29 anys), artista tan precoç com prolífica. El va enregistrar a Xile, el febrer del 2023, amb la Camerata Papageno, una formació clàssica dirigida en aquesta ocasió pel guitarrista d’origen argentí Federico Dannemann, autor també dels arranjaments que han donat una nova dimensió a grans clàssics de la música llatinoamericana com ara Perfidia, Noche de ronda i Garota d’Ipanema, juntament amb estàndards de jazz com ara The man I love i Some to watch over me, i també alguna composició d’un dels grans referents de la música xilena, Inti-Illimani, com ara la instrumental El Carnaval, que tanca el disc.
Demà a Porta Ferrada
Andrea està portant a terme aquests dies una petita gira de presentació de Febrero, amb la Camerata Papageno i Dannemann, més Christoph Mallinger al violí i la mandolina –una vintena de músics, inclosos alguns convidats en algunes dates de la gira– que inclourà un sol concert a Catalunya, aquest divendres, 19 de juliol, al Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols (Espai Port, 22 h).
“A Xile fa molts anys que ens contracten i també hi he anat a fer classes d’improvisació. Però també hi he passat unes quantes vacances al febrer, quan allà és estiu, i tinc un vincle molt fort amb el país i la seva gent.” De la Camerata Papageno, Motis en remarca sobretot el virtuosisme dels seus joves músics, però també que, tot i tractar-se d’una formació clàssica, “té un sabor molt llatí”. El resultat d’aquesta col·laboració és “el millor disc que he fet”, una frase que acostumen a dir els músics quan publiquen nou material, però que en el seu cas sona molt sincera. A més, després d’haver publicat discos amb alguns dels grans segells internacionals del món del jazz com ara Impulse! i Verve, ara Motis aposta per l’autoedició i l’autogestió per tirar endavant iniciatives com aquest Febrero , tant pel que fa al disc –que també va produir ella mateixa– com a la gira. “Vull que sigui una cosa molt meva, sense cap pressió i feta amb la naturalitat i la gràcia que requereix aquest projecte”, diu l’artista sobre “una de les vivències musicals més boniques” de la seva vida.
En el disc hi ha probablement dues de les cançons del ric cançoner llatinoamericà que han estat objecte de més versions, Perfidia i Garota de Ipanema. No li va fer un cert respecte adaptar de nou cançons tan conegudes? “La veritat és que, d’entrada, era partidària de no fer-les, sobretot pel que fa a Garota... però també a Perfidia. Jo no tinc una veu per cantar boleros, però justament per això vaig decidir interpretar aquestes cançons a la meva manera i amb una gran tranquil·litat, perquè estava molt ben acompanyada.”
Andrea Motis també fa una gira aquest estiu amb el seu projecte Temblor, que completen Christoph Mallinger –la seva parella– i Zé Luis Nascimento (percussions). “És un format íntim per desenvolupar idees originals meves i buscar la versió més autèntica de mi mateixa”, explica ella. Temblor arribarà a l’agost als festivals dels Prats de Rei (Alta Segarra), Cambrils i l’Escala (Portalblau).