Somnis i elegies

La 44a edició del Fes­ti­val de Tor­ro­e­lla de Montgrí va tenir el seu pro­emi amb la tra­di­ci­o­nal festa dels socis, ahir a la nit a l’audi­tori de l’Espai Ter, amb una excel·lida actu­ació del Trio For­tuny, que debu­tava en l’esde­ve­ni­ment. Cons­tituïda pel pia­nista Marc Here­dia, el vio­li­nista Joel Bar­do­let i el vio­lon­cel·lista Pau Codina, l’agru­pació està conei­xent un període auri d’acti­vi­tat i reco­nei­xe­ment, havent demos­trat amb classe, com­po­ni­ment i exqui­si­desa estar per­fec­ta­ment a l’altura de la comesa que és inau­gu­rar un esde­ve­ni­ment d’aquesta enver­ga­dura.

El pro­grama es llis­cava amb Trois noc­tur­nes, de Joan Magrané, un jove com­po­si­tor de Reus que viu un autèntic estat de gràcia, amb cre­a­ci­ons seves cir­cu­lant pels prin­ci­pals audi­to­ris i fes­ti­vals del país. Espe­rem que ser­veixi com a sal­con­duit per a altres autors novells i per a l’incre­ment del pro­gra­mari d’avant­guarda en els direc­tes. La par­ti­tura es des­plega com un tríptic per les tres fases del son (lleu­ger, pro­fund i REM), invo­cant som­nis a esto­nes dòcils i enci­sa­dors, altres més sufo­cants i ecto­plasmàtics. Ves­tits de negre sota el magmàtic ver­mell del teló de fons, els músics gau­dien visi­ble­ment, con­dició sine qua non per a la reei­xida de qual­se­vol empresa artística. Magrané va pujar a l’esce­nari per reco­llir també els jus­tos aplau­di­ments del seu tre­ball, hip­nagògic i abduc­tor.

La ves­prada pros­se­gui­ria amb el plat prin­ci­pal, el Trio en la menor, op. 50, de Txaikovski, una ele­gia fúnebre que porta com a epígraf “A la memòria d’un gran artista”: el dipo­si­tari és Niko­lai Rubins­tein, virtuós pia­nista, tal com el seu germà Anton, ambdós fun­da­dors dels con­ser­va­to­ris de Mos­cou i Sant Peters­burg. Com­po­sició extensa i difi­cul­tosa, va ser abor­dada amb química i for­tuna pels For­tuny, amb grans detalls de finor i com­pe­ne­tració. A par­tir del tema ini­cial, melangiós i com­mo­vent, l’obra es des­plega en una dot­zena de vari­a­ci­ons, vas­tes com l’Imperi rus, algu­nes més aspres, altres més tele­por­ta­do­res, recor­rent l’àmplia paleta de les emo­ci­ons huma­nes. La coda reprèn el leit­mo­tiv pri­mi­cial, tan­cant el cer­cle d’aquest epi­tafi que és al final un cant a la vida.

Amb­dues peces seran part d’un disc del Trio que també inclourà el com­po­si­tor txec Josef Suk: una esco­llida per tan adi­ent pel bis, amb la seva Ele­gie lírica, caden­ci­osa, i amb suau pols opti­mista. Abans d’intro­duir-la, Pau Codina havia lle­git un poema de l’escrip­tor rus Fiódor Tiúttxev, en tra­ducció cata­lana del filòleg Arnau Barios. El músic va reci­tar les èglo­gues aga­fant el cello amb vigor, com si fos un esten­dard, demos­trant tota la seva impli­cació en aquell màgic ins­tant.

Amb un pro­grama de luxe que l’avala com un dels encon­tres musi­cals cap­da­van­ters de l’estiu català, el Fes­ti­val de Tor­ro­e­lla con­ti­nuarà refres­cant fins la dar­rera lluna d’agost, res­se­guint el seu lema “a recer de la fúria del món”.