El jazz és per a l’estiu (com les bicicletes)

Observant les programacions de molts festivals d’estiu, es podria arribar a la conclusió que el jazz és una de les músiques més populars del moment a Catalunya, on certament viu una espècie d’edat d’or gràcies en bona part a la imparable gestació de joves talents des de l’Esmuc, el Taller de Músics o la Sant Andreu Jazz Band, entre altres centres d’estudis i joves big bands repartits per tot el país. També és cert que el jazz que predomina en les programacions estiuenques, sobretot en els festivals generalistes com per exemple Cap Roig i Porta Ferrada –tots dos amb llarga tradició jazzística, el primer fins i tot hereu del Festival de Jazz Costa Brava–, és el jazz vocal, que per alguna raó sempre entra millor en les grans audiències que l’instrumental, com a mínim des que Weather Report triomfava als setanta amb Birdland. Així, veiem que aquest estiu estan voltant pels festivals del país Diana Krall, Gregory Porter, Madeleine Peyroux, Jamie Cullum –ara no entrarem a considerar el seu percentatge de puresa jazzística– o el mestre cubà Chucho Valdés, que després d’haver actuat davant les multituds del Cruïlla continuarà celebrant el 50è aniversari d’Irakere dissabte vinent al Sea Jazz l’Estartit, amb el seu vell amic Arturo Sandoval. El Sea Jazz, la branca jazzística del Festival de Torroella, comença dimecres amb una intensa i interessant programació amb vista al mar, en què també destaca el trio del saxofonista Charles Lloyd, amb el guitarrista Jakob Bro. Mentrestant, a Girona, el Sunset Jazz Club continua cada dijous amb els concerts al carrer del 10è Jazz a la Fresca i, de nou a la costa, un altre nucli de resistència jazzística, l’Ultramar Club de l’Escala organitza el cicle Jazz by the Sea, i cada divendres hi ha actuacions gratuïtes a les Nits de Jazz de Platja d’Aro. El Mas i Mas Festival de Barcelona, el Vijazz de Vilafranca i el cicle C-65, que comunica Cassà de la Selva i Llagostera per la carretera del jazz, són altres exemples del petit gran oasi jazzístic que es crea a l’estiu a diferents punts del país, competint de manera desigual amb altres estils més promocionats. Cal esperar que tot plegat no sigui només un fenomen de temporada.