Guédiguian, sempre fidel als seus actors, temes i ideals

Veure una pel·lícula de Robert Guédiguian és com tornar a un indret conegut i amable, ple de bons records. S’ambienten a Marsella, sovint al barri de l’Estaque; són plens de personatges senzills i humils; estan travessats pel compromís amb els ideals d’esquerra com la solidaritat... Solen estar interpretats, a més, per una mateixa trouppe d’artistes. Fins a sis repeteixen a la seva nova pel·lícula, Que la fiesta continúe , que s’estrena avui: Ariane Ascaride, Jean-Pierre Darroussin, Gérard Meylan, Lola Naymark, Grégoire Leprince-Ringuet i Robinson Stévenin. La resta de constants del cinema de Guédiguian també es compleixen en aquesta història protagonitzada per una veterana política de Marsella, Rosa (Ascaride, parella a la vida real de Guédiguian).

Als seixanta anys, Rosa ha sacrificat la seva vida per la família i la política. Molts la consideren com l’única persona capaç de consensuar una candidatura única de l’esquerra, però un dia s’enamora d’Henri (Darroussin) i, per primera vegada, Rosa té por de comprometre’s.

Robert Guédiguian, director de films memorables com Marius i Jeannette, Las nieves del Kilimanjaro i La casa junto al mar, s’inspira en un personatge real, Michèle Rubirola, que es resistia a encapçalar la llista unitària d’esquerra en unes eleccions municipals de Marsella. Però ha defugit filmar la història real del personatge i no s’ha interessat tampoc en campanyes, mítings i escrutinis.

Això no vol dir que sigui un film apolític, ni molt menys. “En aquests temps estranys de regressió i egoisme que afecten totes les nostres societats –argumenta el director–, un cineasta no es pot conformar amb descriure la misèria del món... també ha de mostrar noves vies per compartir les idees i fer prevaler la democràcia.” I conclou: “Ser un cineasta que creu que el cinema d’autor i el cinema popular no s’oposen.” Els vint llargmetratges que ha dirigit en 43 anys en són una prova.