Rècord de públic de música en directe

Aquest matí s’ha presentat en roda de premsa l’Anuari de la Música 2024 que, coeditat pel Grup Enderrock i l’Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya, analitza l’exercici de la indústria musical tots els anys. El titular principal, per la banda negativa, és que la indústria de la música catalana ha deixat d’ingressar 200 milions d’euros per l’incompliment, un any més, de la quota del 25% d’artistes i temes musicals en català que es va aprovar al Parlament de Catalunya el 1998.

En la balança positiva, la indústria del directe ha comptabilitzat un nou rècord històric amb una facturació global de 200 milions, i les sales, auditoris i teatres han augmentat en públic i en nombre de concerts. A més, els macrofestivals enceten una nova era, sent un dels esdeveniments musicals més consumits pel públic català i l’escolta de música ha assolit la xifra més alta de la darrera dècada amb un 86% de catalans que escolten música de manera habitual.

Els segells catalans han mantingut la línia de creixement dels darrers anys, un 5%, gràcies al repunt del format físic i la prevalença del mercat digital, i la música urbana ha esdevingut mainstream.

Anant al detall de les xifres, l’auge històric experimentat per la música en viu l’any 2022 s’ha consolidat el 2023 amb una xifra de 18,5 milions d’espectadors, 3,5 més (un 23%) que l’any anterior. En aquest increment, molt superior al del nombre de concerts (3%), hi tenen molt a veure els concerts amb grans aforaments i les programacions públiques, un model a l’alça. La facturació del 2023 és també un 7% superior i assoleix el màxim històric de 200 milions d’euros. La presència femenina als principals festivals catalans es manté en el 45%.

Pel que fa al nombre de concerts, en canvi, no s’ha experimentat un gran creixement i, tot i que continua a l’alça, els prop de 21.000 registrats estan lluny dels 24.000 que hi va haver el 2019, abans de la pandèmia.

El festival Primavera Sound va celebrar una edició de dos caps de setmana el 2022 que va multiplicar per dos els assistents habituals. El 2023 va tornar al seu format habitual, perdent 250.000 espectadors (49%), fet que explica en gran mesura el perquè d’aquest retrocés d’un 17% de públic als festivals. En general, entre els grans festivals (entre 25.000 i 50.000 espectadors), la dinàmica a la baixa és més contundent (15%), amb la pèrdua d’uns altres 100.000 espectadors. Destaca la davallada del 92% del Rock Fest que, per les obres a Can Zam, a Santa Coloma de Gramenet, es va celebrar a l’espai reduït del Sant Jordi Club.

Pel que fa a les sales de concerts, han assolit una clara recuperació respecte al 2022 tant de públic (16%), com de concerts (8%), tot i que de moment no s’ha recuperat el volum de programació. L’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC) alerta que s’ha creat un ecosistema “a dues velocitats”, amb els equipaments de Barcelona –respecte a la resta de Catalunya– que treballen amb gires internacionals i grans esdeveniments, i també amb les sales que acullen artistes emergents o alternatius.

Pel que fa al sector discogràfic, el 2023 va ser un bon any amb un creixement global de la facturació d’un 5% i la constatació d’una certa recuperació del format físic. Es van vendre 2,2 milions de còpies, un 14% més.

L’any passat va ser l’any de Coti x coti, de The Tyets, amb més de 23 milions de reproduccions a Spotify i liderant els rànquings de YouTube i de ràdios musicals. El seu disc Èpic solete va ser el disc català més escoltat de l’any. Els mataronins són l’exponent de la consolidació del l’escena urbana com el nou mainstream amb Figa Flawas, Mushka i Julieta. Morad, Aitana i Rels B són els artistes dels territoris de parla catalana amb més reproduccions del darrer disc.

Aquest esclat històric del pop urbà es veu reflectit en la producció discogràfica de música urbana en català del 2023, que ha remuntat amb un destacat creixement del 18% de discos i senzills inèdits. S’ha passat de 353 a 416 referències, assolint un rècord històric.

D’acord amb aquesta “explosió de la música urbana”, en català o castellà, s’ha produït un augment de la presència de grups novells d’aquest perfil als festivals catalans. El 2024 els novells, amb un màxim de dos discos publicats, seran el 34% dels artistes catalans programats en festivals de primavera, estiu i tardor. Cal dir que gairebé la meitat d’aquest percentatge correspon als quatre noms ja citats, The Tyets, Figa Flawas, Julieta i Mushka.

Finalment, el director editorial del Grup Enderrock, Lluís Gendrau, ha posat xifres a “l’incompliment de la Llei de Política Lingüística del 1998 pel que fa als percentatges de música en català que sona a les ràdios musicals”. La llei va establir que havia de ser un 25%, però les dades mostren que això no s’ha aplicat mai. De fet, fins al 2018 la mitjana era del 5,8% de música en català a les emissores musicals. Els últims sis anys, la major producció de música comercial en català ha permès augmentar aquest percentatge fins al 7,6%. Segons Gendrau, “una de les conseqüències d’aquest incompliment és que els músics, autors i segells han deixat d’ingressar uns 200 milions d’euros en concepte de drets d’autor”.