Música

David Alegret

Tenor

“Costa molt que programin cançó catalana, el nostre «lied»”

El tenor barceloní inaugurarà dissabte la Schubertíada, en què estrenarà una obra d’Hèctor Parra sobre poemes de Rodoreda

També interpretarà algunes de les ‘Cançons a partir de «Vint cançons» de Tomàs Garcés’, que gravarà aviat i publicarà Ficta

El tenor bar­ce­loní David Ale­gret (1974) ofe­rirà dis­sabte vinent, 10 d’agost, el con­cert inau­gu­ral de la 32a Schu­bertíada , que ha pro­gra­mat 21 con­certs fins a l’1 de setem­bre a Vila­ber­tran i altres esce­na­ris empor­da­ne­sos. Acom­pa­nyat del pia­nista Rubén Fernández, Ale­gret actuarà a l’Espai Mis­teri-Deu d’Aigua de Vilajuïga, on estre­narà la pri­mera part d’una obra d’Hèctor Parra sobre poe­mes de Rodo­reda.

Debuta en la Schu­bertíada. Suposo que per a un lie­de­rista com vostè era un esce­nari desit­jat.
Sí, sí, em fa moltíssima il·lusió. I, trac­tant-se d’un fes­ti­val que és un refe­rent del lied, és impor­tant que hi puguem fer un reci­tal de cançó cata­lana, que seria el nos­tre lied i que sem­pre costa força que es pro­grami a fes­ti­vals i audi­to­ris. Des que vaig començar a estu­diar més el lied, la Schu­bertíada sem­pre ha estat un refe­rent per a mi i hi he anat mol­tes vega­des com a públic.
Per què hi ha poca cançó cata­lana als esce­na­ris cata­lans?
Això ho hau­rien de con­tes­tar els pro­gra­ma­dors [riu]. Anem millo­rant en aquest sen­tit, es van fent coses, però jo crec que s’hau­ria d’arris­car més, tot i que jo crec que no seria un risc pro­gra­mar més cançó cata­lana, autors del país i nous cre­a­dors del binomi poe­sia i cançó, que és lied, que té grans com­po­si­tors com ara Schu­bert, Brahms i Beet­ho­ven, però també Toldrà, Mom­pou i Ricard Lamote, perquè a casa nos­tra hi ha un reper­tori molt extens i de molta qua­li­tat, que la gent no coneix prou. És patri­moni nos­tre i crec que hau­ria de ser pràcti­ca­ment el pa de cada dia. En aquest país a vega­des ens fa ver­go­nya mos­trar la nos­tra qua­li­tat, i par­lem molt d’aques­tes man­can­ces però fem molt poc per cor­re­gir-ho.
Par­lem del reper­tori d’aquest con­cert. Què hi tro­ba­rem?
Hi ha tres blocs, dedi­cats a tres poe­tes dife­rents: Tomàs Garcés, Josep Car­ner i Mercè Rodo­reda. Cançons a par­tir de ‘Vint cançons’ de Tomàs Garcés és un pro­jecte que vam pre­pa­rar amb el pia­nista el 2022, coin­ci­dint amb el cen­te­nari del poe­mari Vint cançons, de Tomàs Garcés, i que vam estre­nar al Palau de la Música. El lli­bre es va publi­car el 1922 i durant els 25 anys següents, fins al 1947, diver­sos com­po­si­tors de l’època, que es pot dir que són els grans músics del nou­cen­tisme com ara Mom­pou, Toldrà, Serra, Bonet i Mont­sal­vatge, havien fet una cançó de cada un dels 20 poe­mes del lli­bre. Nosal­tres hem vol­gut mos­trar ara una part d’aquest pro­jecte.
I el bloc de Car­ner?
El 2022 també vam gra­var amb en Rubén el disc Car­ne­ri­ana , que inclou 50 cançons a par­tir de poe­mes de Car­ner, 30 amb música de com­po­si­tors ja morts i 20 més d’autors actu­als. En aquest reci­tal mos­trem una part de la música que va fer Toldrà sobre la poe­sia de Car­ner, con­cre­ta­ment cinc poe­mes. Tant Toldrà com els tres poe­tes, Garcés, Car­ner i Rodo­reda, tenen vin­cles amb l’Empordà.
Com va sor­gir l’obra d’Hèctor Parra que estre­na­reu dis­sabte, ‘Illa dels lli­ris ver­mells’?
Jo tinc relació amb l’Hèctor Parra de sem­pre. He can­tat una de les seves òperes, Les bien­vei­llan­tes , que es va fer a Bèlgica. És una òpera de tres hores –ara s’ha publi­cat en disc– en la qual jo feia un per­so­natge que ell va crear per a mi. Ell sem­pre m’havia dit que tenia ganes de fer el seu pri­mer cicle de cançons, per a la meva veu. És un pro­jecte que durarà anys, perquè és un cicle de cançons a par­tir de 20 poe­mes de Mercè Rodo­reda, del qual ara ell ha fet un pri­mer qua­dern, que anem pre­pa­rant una mica ple­gats. De fet, el pri­mer bloc hau­ria de ser de cinc cançons, però crec que a Vila­ber­tran en pre­sen­ta­ren qua­tre. Ell va ser qui va pen­sar en Rodo­reda, perquè tenia molta afi­ni­tat amb la seva obra, i m’ho va pro­po­sar. Rodo­reda és cone­guda més per la seva nar­ra­tiva, però també va escriure poe­sia, i es trac­tava també de mos­trar aquesta part de la seva obra.
Altres pro­jec­tes?
Sí, aquest any hem estre­nat un con­cert amb la música per a veu i piano de Ricard Lamote, i també volem gra­var un disc de les Vint cançons de Garcés, que publi­carà Ficta. Són pro­jec­tes que por­ten molta feina, també d’inves­ti­gació, de recerca de par­ti­tu­res, perquè en aquest país l’edició de par­ti­tu­res és força precària. En el cas de Garcés, el 1947 va sor­tir una edició molt maca i limi­tada del lli­bre Vint cançons, amb els poe­mes i les par­ti­tu­res de les cançons que se’n van fer. Jo el vaig tro­bar per casu­a­li­tat en un anti­quari men­tre bus­cava mobles.
No va aca­bar la car­rera de medi­cina. Se’n pene­deix?
No la vaig aca­bar perquè em va sor­tir l’opor­tu­ni­tat d’estu­diar cant a Basi­lea, quan tenia 26 anys. Estic molt con­tent i agraït perquè en el món de la música he fet coses que mai no hau­ria ni ima­gi­nat. També he pas­sat moments de crisi, òbvi­a­ment, perquè aquesta car­rera és molt difícil i sem­pre has d’estu­diar molt. I ara hi ha molta com­petència perquè és com si cada vegada sortís més gent molt pre­pa­rada i hi hagués menys feina. Però no me’n pene­deixo gens, d’haver aga­fat aquest camí.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia