Música

crònica

Entre Xoel i els Antònia Font

Des dels anys de la Tran­sició i la decadència dels can­tau­tors, dife­rents fórmu­les els van subs­ti­tuir posant èmfasi en la qua­li­tat de les lle­tres, el folk­lore i unes har­mo­nies vocals pròximes al folk rock que es van impo­sar als anys dels Eagles o els Doo­bie Brot­hers, és a dir, poste­ri­ors a l’esclat psi­codèlic cali­fornià i totes les rami­fi­ca­ci­ons. Els anys vui­tanta hau­rien estat una tra­vessa del desert si no haguéssim tin­gut la Mon­dragón, Nacha Pop, Sabina o aquí Sopa de Cabra, Loqui­llo i Sau, entre altres. La dis­so­lució o con­so­li­dació dels grups va obrir l’espai a altres vies. Dues de les més interes­sants han estat els mallor­quins d’Antònia Font o el gallec Xoel López, cone­gut també pel seu pro­jecte Deluxe. Tots dos varen actuar i acti­var musi­cal­ment Porta Fer­rada amb les seves lle­tres engi­nyo­ses, el sen­tit de l’humor i l’ale­gria, man­lle­vant un títol dels mallor­quins.

Amb la lluna en quart men­guant sobre les Gavar­res, Xoel López va actuar dime­cres per a unes vuit-cen­tes per­so­nes. Va començar amb la nova cançó Alba­tros i Sali­tre y humo, tema emblemàtic de Deluxe: “Yo quise avan­zar con todo, pero mi cuerpo explotó de frío. Escuché tu canto en la dis­tan­cia, un per­fume de sali­tre y humo que se volvió sudor y san­gre.” Vint-i-tres temes breus del llarg reper­tori del gallec, però també del nou disc, com la diver­tida Mágica y eterna o fins i tot una versió d’Ojalá que llu­eva café, de Juan Luis Guerra.

L’endemà, els Antònia Font ho van petar amb un ple fins a la ban­dera. Públic inter­ge­ne­ra­ci­o­nal que va entrar a l’Espai Port fins a endar­re­rir el con­cert un quart d’hora, gai­rebé 1.700 per­so­nes. El van ini­ciar amb Cançó de llum, quasi una poètica del que és el seu estil, pop civi­lit­zat i culte, amb unes lle­tres de Joan Miquel Oli­ver de treure’s el bar­ret, sur­re­a­lisme pla­te­jat per a les seves jotes psi­codèliques. Des del pri­mer moment, dels 33 temes que van tocar, van expo­sar èxits com ara Un minut estro­boscòpica. I més tard, Batis­cafo katius­cas, Tots els motors, l’esmen­tada Ale­gria i al tram final Cal­gary 88 i Viure sense tu. Des del retorn de la sepa­ració, fa tres anys, el públic té mol­tes ganes de veure’ls i les cadi­res es van omplir. “De ses aigües inson­da­bles, només tu les ave­rigües”. A cop de dièresi, el con­cert ens va eixam­plar l’espe­rança.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia