crònica
Platja d’Aro, l’altra terra del ‘dixie’ i el jazz clàssic
Les Nits de Jazz de Platja d’Aro, que demà reben Ignasi Terraza, són una petita joia que cal cuidar
“Teniu una petita joia en aquest poble. Cuideu-la.” Aquest va ser l’oportú comentari que va fer el portaveu de la Windy Coast Band, divendres en la recta final del seu concert en les Nits de Jazz de Platja d’Aro. La petita joia a la qual es referia és justament aquest festival de jazz realment únic, amb concerts gratuïts en plena platja Gran, tots els divendres entre el 12 de juliol i el 23 d’agost, a les onze de la nit. La Windy Coast Band ve del sud, però no del sud dels Estats Units, on va néixer l’estil que practica amb gran ofici, el dixieland o jazz tradicional –Dixieland és també com s’anomena els estats del sud, els de l’antiga Confederació–, sinó de l’Hospitalet de l’Infant, a la costa tarragonina. La majoria dels seus membres han tingut la seva escola musical a la banda municipal i comparteixen també la passió pel jazz que va sorgir de Nova Orleans i els seus voltants durant les tres primeres dècades del segle XX, entre dues guerres mundials, el crac del 29, la llei seca i altres al·licients d’aquells feliços anys vint, que no són els nostres.
La Windy Coast Band és una formació jove, creada a principi del 2021, que ja ha acumulat un bon grapat de tresors en el seu repertori: Potato head blues i My bucket’s got a hole in it, del genial Louis Armstrong, el músic més citat durant la nit; Black bottom stomp, de Jelly Roll Morton, un “perla” de vida dissipada, per dir-ho finament; Jubilee’s Tom, de Duke Ellington; Mack the Knife, de Kurt Weill i Bertolt Brecht; Canal Street blues, de King Oliver, pioner que va tenir com a protegit un jove Louis Armstrong... El millor de la Windy Coast Band és justament això: que no només reivindica amb passió i fidelitat l’enorme llegat musical de Nova Orleans, sinó que, a més, el contextualitza i li posa pebre amb sucoses anècdotes sobre els seus autors i intèrprets i també sobre els personatges que han inspirat les cançons, altres ”perles” que semblen directament sorgits del barri francès de Nova Orleans. Per tot això, la Windy Coast Band és una formació ideal per a les Nits de Jazz de Platja d’Aro, un d’aquells festivals que atreu un públic no especialment jazzístic de partida i que crea afició. No és que el festival creat i dirigit per Josep Maria Sauret estigui especialitzat en el so dixie, ni de bon tros, però sí que aposta generalment per propostes més clàssiques o, si més no, accessibles per a un públic majoritari, sense que això sigui en absolut incompatible amb la qualitat musical. Dues bones mostres d’aquesta premissa són els dos concerts que queden pendents d’aquesta edició: demà, 16 d’agost, hi actuarà l’Ignasi Terraza Unusual Trio, liderat pel gran pianista barceloní i completat pel saxofonista Adrian Cunningham i el bateria Esteve Pi, i el divendres 23 d’agost tancarà aquesta edició la Marian Barahona Blues Special Reunion, amb la cantant d’Esplugues encapçalant una banda formada per músics i amics que han col·laborat amb ella en diversos projectes de jazz i blues. En resum, bona música al millor preu (gratis!) per escoltar assegut en una de les cadires que hi posa la brigada municipal o directament sobre la sorra de la platja, amb l’efecte refrescant de les onades properes. Realment, no es pot demanar més.
