‘Pul·lulants’, entre parpellejos
El Festival Internacional de Teatre Amateur de Girona comença a la ciutat amb 20 obres fins al dissabte 31 d’agost
Entre les propostes, ahir es va poder veure ‘Pul·lulants’, una obra de la companyia Cop d’Ull que va recórrer els carrers
Una obra teatral en què el sentit de l’humor tenia el paper principal
La 24a edició del Festival Internacional de Teatre Amateur de Girona, el Fitag, va començar dimarts a Girona i tindrà lloc fins al dissabte 31 d’agost. Vint companyies internacionals, nacionals i locals recorreran diferents indrets de la ciutat de Girona i passaran per Vidreres, Caldes de Malavella, Campdevànol, la Cellera de Ter i Sant Gregori, on representaran obres teatrals caracteritzades per la diversitat i la pluralitat. L’espectacle inaugural va ser The Viy, interpretat per Educational Theatre of ZNU, provinents d’Ucraïna. Dimecres es van representar sis obres, com ara Pul·lulants, interpretada per la companyia Cop d’Ull, i dijous hi haurà les actuacions de Delit Teatre, Avui no dormo als teus braços, i Un amor de monja, d’Elisabetta Dettori, d’Itàlia, a part de quatre obres més. Divendres s’interpretarà Baby Sisters Satisfayer, per la companyia Baby Sisters, i Sota la catifa, de l’associació WC Teatre d’Arbúcies, i també hi haurà sis actuacions més. Dissabte finalitzarà el festival amb l’obra Casa de nines, a mans de Tequatre, al pati de la Casa de Cultura de Girona (22.30 h).
L’obra de teatre Pul·lulants, representada aquest dimecres a Girona i interpretada per la companyia de teatre Cop d’Ull, es va caracteritzar pel llenguatge corporal i pel gènere clown, fet que va deixar encantat el públic. Pul·lulants va començar a les dotze del migdia a la plaça Hospital de Girona amb els seus dos intèrprets, Imgard Stiegelmayer i Roger Roderic, i un espectador intrigat pel que podria venir. La representació, que es va iniciar a la plaça de l’Hospital, va recórrer alguns dels carrers més emblemàtics de la localitat. Des de la Generalitat de Catalunya de Girona fins a la placeta de Mercè Huerta i Busquets, passant per plaça Catalunya, el carrer Santa Clara, el pont de les Peixateries Velles i la Rambla, Stiegelmayer i Roderic van encomanar el seu humor a tots aquells qui els van seguir durant 45 minuts. Imgard i Roger interactuaven amb el públic que es trobaven pel carrer d’una forma improvisada, es relacionaven amb els cotxes que passaven i fins i tot es bevien el que alguns s’estaven prenent a la terrassa d’un bar.
Mentre passejaven, jugaven, s’empaitaven per les voltes de la Rambla, menjaven raïm, corrien pel també conegut com a “pont vermell”, observaven la vida de la ciutat, entraven a botigues, somreien al públic, saltaven i ballaven, la gent els seguia allà on anaven fins a arribar a la placeta de Mercè Huerta i Busquets. Aquí, ells van deixar de ser els protagonistes per incorporar-hi nous elements, com ara una xancleta i un instrument de música, l’acordió. Stiegelmayer va tocar cançons i, a la vegada, Roderic va ballar i va animar l’espectador, que finalment va acabar seguint el ritme de la música amb salts i aplaudiments. Una bona forma de tancar un espectacle dinàmic i lúdic que va tenir com a escenari els carrers de la ciutat i on les rialles van ser un element clau.