Música

Joan Amèric

Cantautor

“Sense ulls propis no hi pot haver mirada global”

El cantautor valencià presenta l’espectacle ‘Perquè soc poble… un país enamorat’, amb algunes cançons d’estrena, a Girona

“M’he adonat que és millor ser buscador que no pas trobador”, afirma el músic, amb gairebé quaranta anys de trajectòria

Em costa molt dir que tinc una cançó nova, m’han d’emocionar de la primera a l’última nota

Complagut de tornar a cantar, més d’una dècada després, a Girona, “Ciutat estimada en el mapa emocional dels meus concerts”, Joan Amèric (Alzira, Ribera Alta, 1964) presenta avui l’espectacle Perquè soc poble… un país enamorat (pista esportiva de Montjuïc, 20 h, entrada lliure) en el marc del cicle Cantautors: veus del paisatge i com a part, també, de la programació Viu l’estiu a Girona. Amèric, el disc de debut del qual enguany compleix el 35è aniversari, atén El Punt Avui tot recordant antigues actuacions al Teatre Municipal i a les escales de la Catedral... o, viatjant força més enrere, en el Concurs de Cançó de Salitja, on, l’any 1987, després d’haver estat premiat en diferents certàmens al País Valencià, va ser proclamat guanyador amb la cançó La idea podria enamorar-te, versionada quatre anys més tard pel seu bon amic Lluís Llach en el disc Torna aviat.

El nom de l’espectacle s’inspira en una cançó seva anomenada ‘Perquè soc poble’, en què diu: “Jo no sé ser del món sense ser d’algun lloc arrelat al món.” És un toc d’atenció a tots aquells que s’autodefineixen com a “ciutadans del món”?
Sí, jo, quan algú em diu: “Jo soc del món”, sempre pregunto: “Però... d’un món que està en aquesta galàxia? Un món metafísic?”, ja que, si em parlen d’un món físic i, concretament, del planeta Terra, entenc que seran d’algun punt concret del planeta Terra, no? O és eteri? Tot això, ho dic, és clar, amb una mica d’ironia, però és que, per ser universal, cal ser primer d’algun lloc. Si no, per una qüestió física, no existeixes. Això és Newton, és Einstein... No és en cap cas una opinió política.
I del seu lloc “arrelat al món”, què és el que més li agrada?
Que existeixi. Sé que és una resposta molt concisa, però és realment el que més m’agrada. No vull destacar que fem la millor orxata o les millors muixerangues (tot i que les fem!), sinó que, igual que qualsevol cultura del món, nosaltres, aquest mateix món, també l’habitem i existim. L’antípoda de tot això seria la no-existència, el monocolor, parlar un mateix idioma, prendre tots el cafè d’una mateixa manera, anomenar les taronges, si són grans, “taronges” i, si són petites, “mandarines”, tot obviant que existeixen 50 noms per definir-les, de la mateixa manera que els esquimals en tenen 300 per definir el gel. Estic convençut, en resum, que sense ulls propis no hi pot haver mirada global. Quan algú, de fet, diu que té “mirada global”, de seguida penso: “Però... amb quins ulls ho estàs mirant? Amb els del país del costat, que ens va envair fa 300 anys?” Perquè també són ulls, els seus... I molt bonics, per cert! M’encanta Lorca i la meitat dels meus gens són andalusos. Però... són uns altres ulls. I jo només demano que no vulguin substituir-los pels meus!
S’ha anunciat que estrena unes quantes cançons noves, en aquest concert.
Sí, Rosa de Mar, Volia ser trobador, En primera fila.... Algunes giren una mica al voltant d’aquesta idea que hem estat comentant de poble, tot i que, a mi, el que em diverteix no és anar repetint una idea que considero òbvia des de fa segles, sinó fer melodies noves que m’emocionin.
I li és fàcil, després de tants anys d’ofici?
No, perquè, de 100 intents que faig, el públic n’acaba coneixent un parell. Ara, quan una melodia m’emociona, n’estiro el fil fins a convertir-la en cançó. Si tinc sort, que no se’n té sempre...
Fa 12 anys que no publica cap disc, però.
Sí, perquè m’agrada fer-ne pocs i fer-los bé. Ara, com deia, en tinc cinc o sis, però, tot i així, em continua costant molt dir que tinc una cançó nova. M’han d’emocionar de la primera a l’última nota i, quan això passa, buscar la primera síl·laba, la primera frase...
Se sent en bona forma, com a cantant?
Doncs mira, em diuen sovint que canto millor que mai, que la meva veu ha guanyat en greus. I penso: “Ostres, seré jo l’únic que pensa que cantava millor abans?” Abans segurament volava més, amb la veu, però no tenia el timbre tan rodó que tinc ara. El meu cervell enviava ordres a la meva gola per fer tal nota o tal cabriola i, normalment, la gola ho acceptava. Ara, quan l’hi proposa, no li dona pas ordres, sinó proposa coses, la gola ho accepta... o no ho accepta [riu], però el cas és que estic fent un munt de concerts!
Diu que una de les seves noves cançons es titula ‘Volia ser trobador’. Ha deixat de voler ser-ne?
M’he adonat, amb el pas dels anys, que és millor ser buscador que no pas trobador. La cançó, de fet, comença així: “Volia ser trobador, però l’únic que sé és que intento trobar. Per tant, senzillament, soc un buscador, en l’ofici d’autor que li encanta cantar.” Jugo, és clar, amb aquest doble significat de trobador com a cantant o joglar i com a persona que troba. I no sé si arribaré a trobar o no, però... no està malament passar-se la vida buscant, ja que vol dir que estàs en moviment i avançant!
A finals del 2022 va presentar aquest mateix espectacle en tres concerts diferents en seu oficial davant dels presidents Pere Aragonès, Francina Armengol i Ximo Puig. Un fet sense precedents.
Sí, la idea em va venir durant una nit d’insomni. Volia celebrar la vida, l’amistat, la companyia i la unitat cultural del País Valencià, les Illes i el Principat, que són els països més importants dels Països Catalans. Hi ha qui em va dir que era una idea meravellosa però quasi impossible, però, a mi, si era meravellosa, no m’importava que fos quasi impossible!


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia