Llibres

LLETRES I MÚSICA

Amor, tocar el cel...

Ha estat Lluís Urpi­nell una de les peces clau en l’evo­lució de la poe­sia cata­lana cap al segle XXI. Mal­grat que ell encara s’engloba fins l’ano­me­nada Gene­ració dels Setanta, Urpi­nell va dur la poe­sia al car­rer, la va treure dels cena­cles i va con­nec­tar amb la gent dels bars, de les boti­gues, de les bar­ri­a­des. I si obser­vem bé la seva poe­sia més cul­te­ra­nista, els seus exqui­sits sonets, sem­pre tro­bem el diàleg amb la gent del car­rer, la clare­dat per davant l’ocul­tisme on s’ama­guen molt pro­jec­tes fallits que no saben que ho són.

En la seva evo­lució hi ha títols fona­men­tals. La seva tra­jectòria s’ini­cia amb el dic­ta­dor encara viu amb Exili forçós al Wal­ha­lla, que forma part de l’emblemàtica col·lecció Cris­talls, i que va ser guar­do­nada amb el premi Joan Sal­vat-Papas­seit de la Banca Mora d’Andorra el 1975. Després i sense pressa han vin­gut lli­bres com ara Lerwick, March/Art­hur i Trac­tat d’Ofi­o­lo­gia abans de desem­bo­car en la seva última pro­ducció amb Naips Nous i Neons, ja al nou segle.

Amb una impor­tant obra inèdita, que ens arriba als cone­guts i segui­dors a través de les xar­xes soci­als, Urpi­nell acaba de fer Con­tra l’amor, con­tra natura..., una col·lecció de sonets, encas­tats dins una mètrica i una forma apa­rent­ment clàssi­ques, però que nfor­men una reflexió sobre la mort i l’existència que m’ha recor­dat alguns moments ins­pi­rats del bar­roc: “A tu, que a tots ens vas mos­trar / Que l’Infern és aquesta Vida / –D’on la Mort només és l’eixida!–; A tu, també, que ens vas dic­tar / Que deu ser, Amor, tocar el Cel, / Que hem de ten­dir al Pur­ga­tori..., / T’adreço el vers –un gori-gori?–, / Come­di­ant, amb ton mon zel! / I a tu, és clar, toscà, Petrarca, / Que els tro­ba­dors vas tan­car a l’arca / I a l’alba feres can­tar l’Aura... / Dar­rer comu­ni­cat: «No daurà, / Avui, a la Medi­terrània, / El sonet: forma extem­porània!»”

Amb un exi­gent pròleg de l’enyo­rat Jaume Medina, que des­taca el “ català modèlic” de l’autor, el lli­bre és un toc d’atenció a la rea­li­tat actual, que pot com­bi­nar Petrarca amb The Mamas & The Papas o The Cure. O punts cul­mi­nants com en alguns dels sonets ens pre­senta estro­fes ani­so­sil·làbiques, com el del poema esmen­tat. Som, en defi­ni­tiva, dins una festa de la poe­sia, una poe­sia que adver­teix i que ens gua­reix de les tram­pes del destí, del deter­mi­nisme con­tra el que lluita la poe­sia i les seves ger­ma­nes artísti­ques. Mal­grat que, man­lle­vant Ausiàs, ens diu “jo soc aquell que diu sense espe­rança”, el seu cant, o con­tra­cant, apa­reix nítid i ple de vita­mi­nes per reforçar-nos el dia, per fer-nos creure en la paraula, en aquest cas la cata­lana. Urpi­nell ha estat un forçut, amb escassa paciència amb els edi­tors. Sap volar lliure, sense coti­lles, ni mar­ques, com un heroi!

Wolfgang A. Mozart, The Piano Sonatas
Autor: Robert Levin
Discogràfica: ECM
El pianista americà ens ofereix el primer enregistrament complet de les sonates de Mozart amb el seu piano original. És una efemèride perquè Levin s’adapta a les maneres de fer de l’època i el resultat és un autèntic xoc per als sentits, un esclat de la sensibilitat d’un dels genis de la humanitat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia