ARTS EN VIU
El Molino insisteix a oferir sopar i copes, ara, amb música en directe
La gestora del Cruïlla, assumeix el repte de gestionar la sala pública en què s’hi volen involucrar festivals com el BarnaSants i escoles, i afegir-hi monòlegs, però es renuncia a la revisió de la revista
Com un Blue Note de Nova York, al Paral·lel de Barcelona. El Molino es convertirà en un club en el qual es proposa vibrar amb una experiència en què es combini el sopar (que servirà JOK), les copes i la música en directe. Serà un espai acollidor de butaques i taules per a només 250 persones. És un espai pensat per a acollir propostes qe tenen un públic minoritari i que tenen dificultats per programar-se a la ciutat. Des de la rumba catalana, al flamenc, el jazz o la Cançó. També s’hi inclouran actuacions de monologuistes.
Queda descartada, d’entrada la referència la revista, gènere pel qual es va recuperar sota l’empenta d’Elvira Vázquez (Ociopuro) el 1999. Jordi Herreruela, director del Cruïlla i de Barcelona Events Musicals (des d’on desenvolupa el projecte d’El Molino) descarta, d’entrada, incloure’n: “ens centrem en allò que puguem fer bé”. I això, avui, se circumscriu a la música i la comèdia. Tot i això, aspiren a mantenir la barreja de públics (burgesos, obrers i mariners) i estils, tot i que rebaixant l’esperit canalla del local històric.
El nou espai planteja el repte del sopar concert que ja va provar El Molino renovat i altres sales com el Teatre Principal, als peus de la Rambla, uns anys enrere. Serà una gastronomia molt acurada i que no necessiti coberts. De moment, la sala obra de dimecres a diumenge en tres sessions: A les 20h, a les 22.30h i a partir de les 12 de la nit, (el tercer passi, en clau de discjòquei amb discos de vinils, mantenint el to de les actuacions).
Ja hi ha uns primers noms de reconegut recorregut (alguns programats al Palau que ara es podran veure amb la intimitat d’un aforament reduït). Els preus oscil·laran des dels 18 als 50€, depenent de l’artista. Des de Theo Croker, a Dorian Wood, Donald Harrison, The Kahil El’Zabar Quartet o Cantes Malditos. El músic Víctor Partido assumeix la direcció i programació d’El Molino, sempre procurant vincular festivals com el BarnaSants i altres accions que teixeixi una xarxa de complicitats.
El Molino és un local públic que gestionarà els 4 anys vinents Barcelona Events Musicals a canvi d’uns lloguers “fora de mercat” ha aclarit el regidor de cultura, Xavier Marcé. Poden haver-hi pròrrogues anuals fins a quatre anys més si consistori i promotors hi estan d’acord.
El Teatre Arnau, l’altre beneficiat
Han calgut 10 anys perquè El Molino torni a girar les aspes (ho farà a partir del 27 d’octubre), en una programació que s’anirà expandint a mesura que es garanteixi la sostenibilitat del projecte. L’alcalde Jaume Collboni també es compromet a tancar el parèntesi d’inactivitat de l’Arnau, l’únic teatre de barraca original del Paral·lel, que es manté dret. Les obres començaran el primer trimestre del 2025 i es podria inaugurar abans d’acabar el mandat. Tota una proesa, si es té en compte que en temps de Jordi Hereu va comprar un edifici (al 2005 es plantejava tirar-lo a terra) el 2011 per a oferir una activitat pel barri.
En aquests 15 anys, d’espera s’ha proposat fer una sala de concerts de gestió privada; s’ha plantejat fer el Museu de les Arts Escèniques. De s del 2018 es parla de convertir l’edifici en un espai de cultura per al barri. Des del 2019, sota el nom d’Arnau itinerant s’han desenvolupat espectacle amb la reivindicació de l’obertura de l’Arnau. El projecte actua preveu una sala per a 200 espectadors, amb un projecte que torna a modificar el projecte premiat el 2018.
