TEATRE
La Sala Beckett s’abona a la comèdia àcida
Jordi Casanovas, Sílvia Navarro, Berta Prieto, Pau Masaló, Laura Aubert, Roser Vilajosana o Yaiza Berrocal, entre les autories debutants a la sala
Helena Tornero és l’autora resident
L’autoria contemporània catalana s’ha aferrat a ficcions còmiques per retratar amb amargor la societat actual. Una bona demostració és el cartell que presenta la Sala Beckett aquest 2024,/25, amb Anna Serrano com a coprogramadora, des d’aquest curs al costat del director de la sala Toni Casares. Seran una vintena de produccions que reivindiquen el teatre contemporani, l’autoria dramàtica i la paraula, com a base de l’escena.
Una de les novetats d’enguany és que oferiran les primeres 50 entrades de cada espectacle al 50% amb la confiança que ajudi a activar el boca-orella perquè s’activi ben de pressa la voluntat d’anar a la Beckett i no es trobin en el fet que massa produccions acaben deixant gent fora en les darreres funcions. En aquest cas es troba Cacophony, de Molly Taylor que tornarà (l’obra que va aixecar polseguera entre els seguidors de l’Espanyol, sigui dit de pas), excepcionalment, aquest curs. Helena Tornero, una habitual en cursos de la Sala Beckett, serà enguany l’autora resident: Estrenarà pel Grec un text que tot just ha començat a filar: proposa, des de l’humor (un gènere poc usual per a l’autora) parlar sobre la impossibilitat d’afrontar històries d’amor en aquest segle XXI. La companyia resident de la Beckett aquest curs és El Eje. Després d’haver estat forjant-se a El Cicló del Tantarantana, i, amb 10 anys de trajectòria i de recerca de nou llenguatges presenten Euforia y desazón (que es va veure al Temporada Alta l’any passat i, més tard, puntualment a la Nau Ivanow) i també una estrena: Tres porques, de Pau Masaló (que també debuta a la sala). El Eje s’implicarà en tota la programació transversalment i, per exemple, proposen fer un pòdcast a la Beckett.
Sixto Paz Produccions torna al Poblenou amb una peça que aborda dubtes sobre la natalitat (BioLògica) que, de fet s’emparenta amb dos títols del grup que lidera Pau Roca: Pulmons i, darrerament Bèsties. Ara, però, es tracta d’un text de Sílvia Navarro que especula sobre si es pot deixar de ser pares, si l’experiència resulta insatisfactòria. Hermanas Picohueso actuaran dins de l’Escena Poblenou amb un altre retrat càustic: La Carmen Polo (la dona de Franco) a la revista Hola. Dama dictadura fa flaire de provocació feta collage.
Jordi Casanovas també debuta a la Beckett amb una comèdia que acaba tenyint-se de terror, assegura el dramaturg. Allà lluny hi ha una caseta imagina com es pot torçar un desitjat part natural per uns fets imprevisibles. Berta Prieto porta a la farsa la sensació dels joves que estan completament pressionats per aconseguir l’èxit: Del fandom al troleig. L3 Fontana de Roser Vilajosana i La cadena del fred, de Yaiza Berrocal són textos en què, de nou, l’humor travessa fets insòlits.
Pau Miró, 20 anys després
Enguany farà 20 anys de l’estrena de ’Barcelona, mapa d’ombres’, un retrat incòmode dels veïns del Raval, que se sentien desplaçats. Ara, Miro (també amb la direcció de Toni Casares) reincideix en aquest quadre sumant-hi la perversitat capitalista actual a ’Expulsió’. Si abans se sentien incòmodes, ara comprovaran com tot els aboca a l’expulsió del barri. També té un aire opressiu ’La cuina’, un muntatge que permetrà que Els Pirates debuti a la Beckett. Un tercer quadre dés la proposta de David Trueba, ’Los guapos’, produït pel Centro Dramático Nacional i que també s’estrena al Temporada Alta. Com és el cas de ’Bartleby’, una adaptació de Llàtzer Garcia en què Albert Prat descriu aquella decisió de renunciar a tot (“preferiria no fer-ho”) de l’escrivent del Melville. Carlos Castellarnau procurarà fer un concert instal·lació a partir de la novel·la ‘Malone meurt’, de Samuel Beckett. Per la seva banda, Núria Corominas (component de Las huecas) estrenarà al TNT ‘Un xai ha creuat el desert’, un treball amb aire de faula. Finalment, ’And here I am’ és una voluntat de la Beckett de solidaritzar-se amb Palestina, a partir de la companyia The Freedom Theatre de Cisjordània. De fet, aquests dies, al Tantarantana, hi ha un muntatge que també hi fa un pont entre el Raval i el barri de Jenin.