cinema
Cate Blanchett també meravella a Sant Sebastià
Amb una extensa, variada i interessant carrera com a actriu cinematogràfica, i també teatral, Cate Blanchett va comentar ahir en roda de premsa a Sant Sebastià que continua motivant-la rebre propostes d’aquells que hi veuen alguna cosa de la qual ella mateixa no és conscient i que la duen a un lloc inesperat. Blanchett no havia estat mai abans al festival donostiarra, que reconeix el seu talent amb un dels honorífics premis Donostia de la present edició, on, meravellant amb el seu magnetisme i la seva intel·ligència, hi ha presentat un dels seus treballs recents en els quals també ha participat com a productora: Rumours, un film del cineasta experimental canadenc Guy Madden, realitzat amb els seus col·laboradors Evan i Galen Johnson, en què interpreta la cancellera alemanya en una imaginària reunió dels líders polítics dels països del G-7. Sàtira sense prou enginy i tampoc gaire incisiva políticament, ni és cap de les millors pel·lícules en què ha participat ni és un dels seus treballs més brillants, però, essent una de les estrelles del Hollywood actual des de fa més de vint anys, l’actriu australiana confirma la seva implicació en el cinema independent, cosa que també demostra intervenint en el nou film de Jim Jarmusch, pendent de fer-se visible: “Tenint present el seu cinema, és increïble que tingui dificultats per seguir-ne fent i, com que jo tinc ganes de veure una altra obra seva, hi he col·laborat de nou amb moltes ganes vint anys després de fer-ho en un dels episodis de Coffe and Cigarrettes.”
Grans cineastes
Cate Blanchett considera que té la sort d’haver treballat amb cineastes extraordinaris. Per això, amb relació a una pregunta respecte a la pel·lícula o el personatge que més l’han marcat o de què n’està més satisfeta, al principi de la roda de premsa va dir que això no ho podia contestar. Altres preguntes en un sentit semblant, però, van fer que comentés que està orgullosa de Carol, l’adaptació dirigida l’any 2015 per Todd Haynes de la novel·la homònima de Patricia Highsmith que l’ha convertit en una icona lèsbica: “Van passar més de deu anys fins a aconseguir el finançament per fer aquesta pel·lícula sobre l’enamorament entre dues dones que se suposava que no interessaria a ningú. El que és bonic és que potser ha fet que sigui més possible un cinema mainstream més divers pel que fa a la identitat i, de fet, la llibertat sexual.” També va remarcar la seva assumpció de la protagonista, una directora d’orquestra tan brillant com abusadora, de Tar, de Todd Field: “Va ser com pujar una muntanya molt arriscada.” I, finalment, va definir un itinerari que, avisant que l’endemà mateix podria destacar alguna altra cosa dins la seva carrera, l’emociona: “Va ser molt especial que Liv Ullmann em dirigís en un muntatge teatral d’Un tramvia anomenat desig, cosa que em va ajudar a encarnar Blue Jasmine, el personatge del film de Woody Allen on ressona la Blanche Dubois del drama de Tennessee Williams.”
Pel que fa a la secció oficial competitiva del festival, cal destacar la bona recepció de Soy Nevenka, una digna reconstrucció d’Iciar Bollaín, amb la col·laboració essencial com a guionista d’Isa Campo, de l’assetjament sexual de què Nevenka Fernández, regidora pel PP de l’Ajuntament de Ponferrada, va ser víctima per part de l’alcalde, Ismael Álvarez, de la ciutat lleonesa. D’això fa més de vint anys: Nevenka va denunciar-ho i va guanyar el judici, però, amb una actitud que encara perdura, no només va ser víctima d’un assetjament sexual, sinó també d’una estigmatització social i del fet de ser qüestionada vergonyosament per part dels mitjans de comunicació. Tot queda ben reflectit en el film.
