Jan Vilanova desemmascara els equívocs de les bruixes al TNC

El dramaturg i historiador Jan Vilanova va dedicar el seu treball de fi de grau a la cacera de bruixes a Catalunya. Ara, l’ha reconvertit en format de teatre document que ficciona fets històrics. Vosaltres, les bruixes s’estrena dimecres al TNC (fins al 3 de novembre). Sota la direcció d’Alícia Gorina situa l’acció en un museu en què les sis intèrprets (Mònica Almirall Batet, Lurdes Barba, Queralt Casasayas, Mia Esteve, Montse Esteve, Tai Fati) van desgranant les raons per les quals es va produir aquesta cacera en espais tan concentrats. La intenció és descobrir les pors de les persones que van acusar aquestes dones, a l’hora que desfà molts malentesos sobre aquest procés, sovint vinculat a la impunitat de la Inquisició, però que en realitat ho va ultrapassar.

Gorina aclareix que el muntatge conceptes que, fins ara, no eren coneguts. Tot i que és la Inquisició la que defineix la bruixeria, la major part de les acusacions i dels judicis i execucions prové del món seglar. També es desconeix que, inicialment, el delicte es va vincular a l’heretgia (i els condemnats eren tant homes com dones). Sí que és cert que, al llarg de 300 anys es va anar derivant culpat a les persones més vulnerables i diferents de la comunitat, i per això es va convertir en un “crim de gènere”.

Aquest és el tercer espectacle en què Vilanova incorpora la història al fet teatral. Després d’hISTÒRIA (en què s’intenta imaginar l’execució que es convertirà en un heroi a la Segona Guerra Mundial) i d’El més bonic que podem fer (en què feia un repàs a la seva àvia, que la van enviar a Rússia durant la Guerra Civil), ara, fa el viatge als 42 casos que va detectar als pobles del Pallars i d’Andorra els segles XV i XVI.

Vosaltres, les bruixes se suma a altres espectacles que han denunciat els crims, i alhora han homenatjat les persones condemnades amb títols com Tituba, bruixa, negra i ramera de Denise Duncan o 200.000 dones d’Anna Tamayo. També El valor res de la companyia Pagans pretén que els espectadors puguin llegir i entendre la persecució de les sàvies remeieres abans d’incorporar-los en una experiència immersiva i alhora individual a través d’un llibre màgic.

La representació al TNC pretén entendre per què els vilatans es condemnaven entre ells. Segons Gorina explica a aquest diari, la tortura estava permesa, però tenia uns límits que, en el cas d’acusació per bruixeria s’ignorava. Així, tothom acabava declarant-se culpable i acusant altres persones per evitar un dolor, que d’altra manera no es deixava d’infligir.