El ‘Tatuaje’ de Bigas Luna llueix al festival de Sant Sebastià

Els clàssics van guanyant terreny a poc a poc als festivals. Sant Sebastià els dedica una secció amb films digitalitzats i restaurats, Klasikoak, que demà es clausurarà amb Tatuaje (1976), de Bigas Luna. Ens ho explica Pablo La Parra Pérez, nou director de la Filmoteca de Catalunya, que és a Donostia per presentar-lo. “Sant Sebastià és un exemple més de com els festivals generalistes s’estan interessant pel que s’anomena el cinema de patrimoni: noves digitalitzacions, restauracions de cinema del passat... És realment un fenomen molt interessant, les pel·lícules d’arxiu o de patrimoni estan assolint l’estatus d’estrena i es presenten als festivals.”

La Filmoteca treballa en el tercer any del programa Visibilitzem el Cinema Català. “És un programa molt ambiciós, que vam engegar fa uns anys en col·laboració amb l’ESCAC. El projecte té al capdavant Ferran Alberich [nomenat fa poc membre d’Honor de l’Acadèmia del Cinema Català], una figura insubstituïble de la cultura cinematogràfica catalana. Ferran lidera l’equip de Filmoteca que està treballant a les instal·lacions de l’ESCAC amb tot un maquinari que hem adquirit per dur endavant aquest projecte.” Actualment estan produint 20 digitalitzacions a l’any, 10 llargmetratges i 10 curts. Es tracta de pel·lícules que compleixen tres condicions: estan produïdes entre el 1940 i el 2014, actualment no tenen distribució en format digital i “estan preservades a la nostra col·lecció en molt bon estat de preservació”.

Tatuaje és un film molt interessant, que no desentona gens en l’àmplia i notable programació del festival de San Sebastià, on justament va treballar Pablo La Parra uns anys. Únic de categoria A a l’Estat espanyol, el certamen programa centenars de pel·lícules, repartides en 22 seccions. “Tatuaje és una pel·lícula d’inicis –explica La Parra–. Per una banda, és el primer llargmetratge de Bigas Luna, i per una altra, l’adaptació de la primera aventura del Pepe Carvalho creat per Vázquez Montalban, la primera vegada que es va portar al cinema aquest personatge que després tindria tant recorregut.”

Carvalho està interpretat per Carlos Ballesteros, i el repartiment inclou Pilar Velazquez, Mònica Randall, Luis Ciges i Terele Pávez. Rodada a Barcelona i Àmsterdam, on passa una part de la trama, té música de Joan Albert Amargós i la fotografia és de Tomás Pladevall, distingit fa dos anys amb el Gaudí d’Honor. Per a Pablo La Parra, “és una pel·lícula molt interessant, perquè ens permet veure de trets distintius que després seran definitoris de la filmografia de Bigas Luna: una sensibilitat metacinematogràfica molt marcada, fa visible el dispositiu de producció de la pel·lícula; un interès per retratar Ciutat Vella de Barcelona, un interès incipient per la representació de l’erotisme, del treball sexual... Un observador atent es pot adonar que hi ha tota una sèrie d’elements que són com les llavors del que definirà el Bigas Luna més conegut.” La pel·lícula es va rodar el 1976, i el tràiler originalment va ser censurat. És un dels materials que han recuperat, i s’ha editat, tot mostrant en pantalla dividida la versió censurada i la que no. No es va estrenar fins l’any 1979.