Fira Mediterrània exalça, al compàs, les dissidències

Fira Mediterrània ha anat ampliant el concepte de cultura popular, procurant que es contagiés de la contemporaneïtat, que l’arrel de la dansa i la música mostrés la complexitat del món d’avui. El treball iniciat per David Ibáñez (del 2016 al 2018) va guanyar embranzida amb la direcció de Jordi Fosas des del 2019. Enguany un dels ítems claus de Fira Mediterrània és la dissidència. La paradoxa està plantejada: com la cultura tradicional, tan abrigada aparentment de l’antigor, pot ser revolucionària? Fosas hi ha trobat camins amplis, com el de la reivindicació queer (trencant els rols de gènere en la dansa), donant veu a joves artistes que han hagut de marxa del seu país per crear sense por de la persecució i remarcant injustícies oblidades com les execucions per bruixeria. Fira Mediterrània se celebra a Manresa del 10 al 13 d’octubre i proposa fins a 75 propostes (el 56% són musicals), 42 de les quals de rigorosa estrena. Es pot seguir el compàs d’una dansa popular, sí, i expandir-ne el relat.

Dues propostes relacionades amb la dissidència de gènere obren i tanquen aquesta edició. D’una banda, Para cuatro jinetes, de la jove companyia de dansa Mucha Muchacha i els activistes de l’experimentació audiovisual i sonora Los Voluble, és l’espectacle inaugural, i Muerta de amor, del bailaor i coreògraf andalús Manuel Liñán, serà l’espectacle final. A més, la companyia L’Esbord, que lidera Pere Seda, va guanyar la darrera edició del premi Delfí Colomé per coreografiar Folk as queer. La peça que s’ha pogut veure a l’Ésdansa a finals d’agost,inicia una gira a Manresa. Pere Seda amb Sònia Arias i la col·laboració de Jessica Pulla (“la drag més patriòtica de Catalunya”) ja van signar un controvertit espectacle, L’autoodi. en l’edició del 2023. Al 2022, Seda ja va transmutar la dansa L’hereu Riera amb un solo revelador. Alberto Velasco també aporta una mirada queer a la música popular a Mover montañas (que ja es va poder veure a la plaça Major de Fira Tàrrega), en el qual també reivindica el seu cos fora dels cànons estètics vigents. Biterna, fruit de la col·laboració amb ITDansa, el Cor Jove Nacional de Catalunya, el músic d’Esterri d’Àneu Arnau Obiols (s’ha estrenat al Dansàneu aquest agost) i el coreògraf Aleix Martínez, permet fer una denúncia a l’arbitrarietat de la inquisició a l’hora de condemnar remeieres com a bruixes. La peça dona veu a les minories que han patit i pateixen discriminació. Per fer-ho, posen el focus en la persecució que van perseguir, dones tingudes per bruixes durant segles. Enguany es commemoren els 600 anys de la llei contra la bruixeria més antiga d’Europa, que es va redactar a les valls d’Àneu.

Una altra línia de dissidència és la política. De fet, aquesta font beu del segon focus de la fira d’enguany, el focus Magrib mediterrani. Sota aquest paraigua s’ha convidat Widad Mjama, la primera dona rapera del Marroc, que homenatja les chikhates, dones cantants i transmissores de la tradició aïta, junt amb el productor, compositor i músic d’electrònica Khalil Epi; The Leila, un grup de rock progressiu connectat amb la tradició del nord d’Àfrica i liderat per una dona i veu jove emergent, la Layla Chakir, i Benzine, una proposta de ritme frenètic que barreja la música raï popular algeriana amb l’electrònica. Tots els casos són d’artistes establerts a França: han hagut de marxar de la seva terra natal i han continuat creant, amb la mirada posada a les arrels del país d’origen. Així mateix és el jove senegalès Momi Maiga, virtuós de la kora, inclòs a l’obrador de la fira, qui ha rebut fa pocs dies el premi Alícia al talent emergent, atorgat per l’Acadèmica Catalana de la Música.

La Fundació Mediterrània dona empenta a les creacions a partir de l’obrador d’arrel. Hi ha exemples com el d’Inka Romaní, que indaga sobre recuperar el fandango al carrer. I Andrea Jiménez amb una peça en la qual el seu cos dialoga amb l’objecte de la pandereta. Pel que fa a la música, destaquen el segon volum entre Roger Mas i la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, el nou treball de Tarta Relena (És pregunta) i la Sardana Superestar d’Arnau Tordera (que protagonitza el concert pòrtic, el cap de setmana anterior a la sala gran del Kursaal). La coral Sant Jordi homenatja Clavé en el seu centenari amb música de Marc Parrot. Manresa és aquells dies un espai ideal per a presentar-hi nous discos com el festiu d’Ocells d’El Pony Pisador iel nou espectacle, Nectàr, les Balkan Paradise Orchestra.

La Fundació Mediterrània, que gestiona la fira, ha gaudit els darrers anys dels increments pressupostaris del Departament de Cultura. Gràcies a això, disposa d’un pressupost total d1,3 milions d’euros per dur a terme Fira Mediterrània (999.000), l’obrador d’arrel (120.000), el programa d’impuls a la dansa d’arrel (100.000) i el programa d’impuls a la música d’arrel (100.000), que s’incorpora aquest any. Tant l’obrador com els programes d’impuls faciliten la recerca en grups tradicionals i en artistes contemporanis que aposten per explorar l’arrel. 

És una edició ambiciosa que tindrà garantit molt de ressò en el sector. Perquè Manresa acollirà, durant aquells dies, els membres del Forum of Worldwide Music Festivals (FWMF), una xarxa de festivals centrats en les músiques del món que celebrarà enguany la seva assemblea anual a Fira Mediterrània. La xarxa té més d’una cinquantena de festivals, que van d’Oslo, a Noruega, fins a Belo Horizonte, a Brasil; de Santiago, a Cap Verd, a Ljubljana, a Eslovènia. Arriben a més de 3 milions de persones cada any i conviden centenars d’artistes.

Paral·lelament, la fira també acollirà, entre altres, la primera reunió de la xarxa de festivals d’arts d’arrel, la trobada de xarxes de música i l’assemblea de Femudetraca, la xarxa d’entitats catalanes al voltant de les músiques i danses tradicionals participatives. Fira Mediterrània convoca a transgredir la tradició, sense abandonar-la del tot.