ARTS EN VIU
Jordi Casanovas pareix una llegenda terrorífica
El dramaturg i director Jordi Casanovas té la teoria que, en temps d’incertesa política i social, veure una obra de ficció de terror reconforta. Això explica, especula intuïtiu, la coincidència d’obres com Escape room 2, Turisme rural i, l’any passat, Asmodai. Ara ell estrena al Temporada Alta Allà lluny hi ha una caseta, la primera producció de la seva pròpia productora, amb la complicitat del festival de tardor. Serà de dijous a diumenge a la Coma Cros de Salt. Posteriorment, farà temporada a la sala de dalt de la Sala Beckett (del 30 d’octubre al 24 de novembre). El dramaturg ha imaginat el cas d’una noia embarassada de vuit mesos que s’escapa del marit que l’ha pegada i se sent temptada per una insòlita proposta de part natural al costat d’un gorg per eliminar qualsevol rastre del marit en la criatura. L’autor s’ha basat en llegendes recollides a l’entorn gironí que provenen de les cançons de bressol (algunes de rescatades en el projecte Càntut) i de la tradició oral.
La tensió i la raresa dels personatges implica una certa propensió a l’humor, però Casanovas ja ha advertit el director de la Sala Beckett, Toni Casares, que “a partir d’un determinat moment, t’hi cagues de por!”. Allà lluny hi ha una caseta es representa en un aforament per a només 88 espectadors. Però el públic en cap moment se sent amenaçat físicament per la situació de ficció, tranquil·litza l’autor.
Cristina Arenas, Meri Yanes i Mercè Pons (totes tres de l’entorn gironí) protagonitzen aquest muntatge en el qual Arenas és la noia embarassada amagada del marit que acceptarà les rareses que li proposen les dues remeieres, en ple segle XXI.
Per Casanovas, les llegendes eren com contes moralitzants per a canalla i per a adults, per rebutjar fórmules fora del món establert. Sovint, “per guanyar versemblança”, incorporaven geografia veïna. Per això, comenta, hi ha moltes llegendes molt similars que s’ubiquen en diferents punts emblemàtics de Catalunya.
Jordi Casanovas Produccions arrenca amb aquesta producció gironina. L’objectiu de l’autor i director és elaborar, sota aquest segell, un parell de produccions l’any: l’una, cuinada a l’entorn gironí (on viu actualment); l’altra, al voltant de Barcelona. És l’aposta que fa per muscular els artistes gironins, sobretot arran de l’obertura del centre de creació El Canal, a Salt. Aquest muntatge, però, es representa a la sala veïna de la Factoria Cultural Coma Cros.
El ‘debut’ de Joel Joan
El torneig de dramatúrgia, que es va inventar precisament Jordi Casanovas fa 14 anys, presenta vuit nous autors en aquest combat lúdic per a la millor creació de 30 minuts per a dos personatges i en què es produeix un canvi significatiu. Marta Albert, Marga Arrom (guanyadora del torneig de les Balears de l’any passat), Marina Cabanas, Beth Escudé, Marcos Luis Hernando (guanyador valencià), Joel Joan, Salvador S. Sánchez i Jaume Viñas són els vuit seleccionats enguany. Joan se sentia honorat que el consideressin autor, deia tot divertit. Fins ara, sempre havia estat coautor (darrerament amb Hèctor Claramunt). És, per tant, el seu debut en solitari. Beth Escudé va acceptar l’encàrrec per tornar a un univers que feia anys que havia abandonat (ara està molt més vinculada a l’assaig i la investigació teatral). La salut de la dramatúrgia és prolífica perquè ja sumen més de 108 firmes en el torneig, una proporció inusual per a un país de set milions, insinuava el director del festival, Salvador Sunyer.
El torneig manté l’aire lúdic, amb uns premis en espècies i amb el públic que vota per la millor proposta de cada vespre (els dilluns a La Planeta, a partir del 7 d’octubre). La final serà el 2 de desembre. Ja s’han venut totes les entrades, a un preu testimonial de 5 euros. És de les propostes que exhaureixen abans les localitats, en cada edició del festival.És de les propostes que s’exhaureixen abans les localitats, en cada edició del festival.
A Tempo porta dotze espectacles a les aules
Fins a dotze espectacles diferents es podran veure en la pròxima edició (i ja en són vuit!) del programa A Tempo. És la proposta amb què el festival propicia l’accés de les arts en viu als alumnes de Salt i Girona. L’èxit és aclaparador. Per al programa Temporada Alta a l’aula, han rebut 170 sol·licituds, que no poden abastar per falta de recursos. Tot i això, sí que es fan un grapat de funcions (sumen uns 3.500 infants i joves), gràcies al suport de la Fundació Banc Sabadell, que impulsa aquest programa amb la Fundació Ciutat Invisible. Els dotze espectacles van adreçats a nens des de P3 fins a batxillerat. Per Sunyer, és indispensable que hi hagi més presència de les arts en el currículum escolar. A Tempo aconsegueix democratitzar la cultura quan prepara les sessions, dins d’horari lectiu i gratuït per a tothom.
Enguany, repeteix el torneig de dramatúrgia per a instituts. Aquest cop són els centres públics Salvador Espriu i el Sunyer de Salt, i el Santa Eugènia i l’Ermessenda de Girona. La proposta impulsa la llibertat creativa dels alumnes i el seu empoderament (quan fan de directors, en l’assaig final amb actors professionals) amb el suport de dramaturgs. Martina Cabanas i Oriol Casals convidaran a fer un pòdcast de creació els alumnes de l’institut Vallvera. També hi ha un curs sobre conscienciació que arrenca a partir d’obres de teatre (han demanat participar-hi grups que sumen més de 700 alumnes). Aquest divendres torna el Poetitza’t a les aules. Josep Pedrals i David Castillo conviden els alumnes a jugar amb el vers. També es treballa amb el Seminari adreçat a mestres per a ensenyar a captivar els alumnes amb la cultura.