Com caçar monstres?

Quasi simultàniament s’han estrenat a les plataformes dues sèries que ens han deixat noquejats emocionalment. Totes dues tracten de monstres –ho refermen els seus títols–, autèntics éssers execrables: totes dues tenen com a protagonistes pederastes. La que segurament té més ressò, perquè Javier Bardem és l’actor que n’encarna un, és Monstruos: la historia de Lyle y Erik Menéndez (Netflix), creada per Ryan Murphy a partir d’un cas excessivament truculent en què els fills van cometre un parricidi afirmant que el seu pare els havia violat i torturat psicològicament mentre la seva mare ho consentia. Només pel quart episodi, rodat en un pla seqüència (gairebé fix) mentre un dels acusats confessa a la seva advocada les misèries que va patir, val la pena. Més original és Cómo cazar a un monstruo, que es pot veure a Prime Video, també una minisèrie (aquesta només de tres capítols) que en aquest cas funciona més com un exercici de denúncia que no pas un documental (per entendre’ns, a l’estil de Michael Moore). Aquí el protagonista és Carles Tamayo, un youtuber maresmenc que se les enginya per intentar atrapar Lluís Gros, un antic projeccionista del seu poble que ha estat acusat i condemnat a presó per pederàstia i que no té cap intenció d’entregar-se. Tamayo decideix canviar les regles del joc i convertir el true crime que roda en la caça d’un criminal que se sent impune (mare meva, el personatge, mostrant obertament la seva tendència depredadora), oferint un autèntic thriller de suspens i tensió, farcit de girs i cliffhangers, per demostrar que la realitat encara supera amb escreix la ficció.