Krasznahorkai, premi Formentor

El nou premi Formentor, l’hongarès László Krasznahorkai, és un home alt, despistat i simpàtic, acostumat als desenganys de la vida i que aquesta vegada va ser recompensat. Va rebre tots els homenatges a les últimes sessions del premi, titulades Genis, Nòmades i beduïns, dins l’oasi on té l’hotel la cadena mallorquina Barceló a uns vint quilòmetres de Marràqueix, on el desert ja envia els grans de sorra entre el palmerar ple d’ocells que viatgen entre continents i climes.

Amb un calendari atapeït d’actes, amb una selecció de periodistes culturals, el factòtum Basilio Baltasar, amb el suport d’Adriana Jaramillo i la Fundació Formentor, van aconseguir crear la temperatura idònia perquè el premi quedés en una posició central sense abaixar el nivell. Krasznahorkai va aparèixer acompanyat de la seva editora, Sandra Olló –que va recordar que l’hongarès havia estat fitxat per l’enyorat Jaume Vallcorba–, i el seu traductor, Adan Kovacsis, xilè, hongarès i vilanoví a parts iguals, tot i que ell es decanta per l’última. Kovacsis ha fet versions d’una desena d’obres de Krasznahorkai, tot i que va recordar que de bon començament va considerar, després d’un primer intent, que no se’n sortiria. La frase sinuosa i la puntuació particular són reptes per als traductors, que es troben en arenes movedisses.

Krasznahorkai portava de novetat El barón Wenckheim vuelve a casa, que ha aparegut amb la faixa del premi Formentor. Perquè se’n facin una idea, en les dues èpoques del premi l’han obtingut figures com ara Beckett, Borges, Gadda, Bellow, Gombrowicz, Cartarescu, Nooteboom i Liudmila Ulítskaya, per citar-ne un grapat. Millor que el Nobel. Al guanyador del 2012, el barceloní Juan Goytisolo, també ciutadà de Marràqueix, se li va fer una jornada d’homenatge mentre les crítiques ferotges l’assetgen. Descobrint i revelant els confins de la terra –subtítol de les jornades– vaig passejar amb la nova novel·la pels racons de l’hotel Barceló entre les veus corals que envolten el baró Béla Wenckheim en el seu retorn a Hongria des de l’Argentina, on ha passat gran part de la seva vida. Exemple de la tradició centreeuropea, i també de com construir un llenguatge propi que derivi cap a un estil, la novel·la se suma a altres grans títols com ara Melancolía de la resistencia.

Em va recordar altres magiars com el mateix Kovacsis –escriptor excel·lent–, Péter Esterházy o l’injustament oblidat Kalman Barsy, que s’ha instal·lat a Badalona després del periple d’una vida per l’Argentina i Puerto Rico. L’obra de Krasznahorkai atura el temps, el dilata i el fa inaprehensible. El temps es disloca dins una ficció que domina la realitat, on s’hi instal·la com un alienígena. Som en una altra dimensió.

Tanco el llibre i convido uns pardals que m’acompanyin a esmorzar. La poesia sura per tots els fragments de László.