llibres
Quan les dones s’uneixen contra el masclisme
Gemma Pasqual va néixer a la localitat valenciana d’Almoines, a tocar de Gandia, el 1967, i es va dedicar durant força anys a ser analista de sistemes. Dona inquieta, sempre implicada en la lluita en favor del català i en moviments polítics i feministes, és vocal de la junta de govern de la Institució de les Lletres Catalanes, vocal del Consell Assessor de la Institució de les Lletres Catalanes, membre del PEN català i patrona de la Fundació Reeixida.
Tenia ganes d’escriure, i de fer-ho amb un fons pedagògic per a nens i joves. Va debutar el 1998 amb la novel·la juvenil Una setmana tirant de rock. L’han seguit onze novel·les més i tres de la sèrie, amb molt d’èxit, de la Xènia, que va començar el 2014 amb Xènia, tens un whatsapp. Ha guanyat fins a vuit premis literaris. “Tinc la sort de viure del que m’agrada”, pot assegurar actualment, perquè les seves novel·les s’han venut molt bé.
L’any passat va debutar en textos per a adults amb Torturades, la dolorosa història de les dones que van passar per la terrorífica comissaria de la Via Laietana de Barcelona. La va publicar Comanegra, editorial amb què ara ha fet el pas a la novel·la d’adults amb un títol cridaner: La puta i la santa.
Puta i santa són dos termes amb què s’ha estigmatitzat les dones al llarg de la història i, també, d’alguna manera, són dues de les protagonistes de la novel·la. La puta, tal com anomena el Carles (un home primari i violent) a la Maria, és una dona contemporània que treballa netejant pisos i viu atrapada en una relació de parella basada en la manipulació i el maltractament, físic, sexual i, és clar, psíquic.
La santa és, en aparença, un personatge secundari, és qui va ajudar la Maria del passat, la besàvia de la Maria, a desfer-se del senyor Moliner, un feixista recalcitrant que volia tractar-la com a joguina sexual. Així, resseguint paral·lelament les històries de les dues Maries, besàvia i besneta, Gemma Pasqual ens presenta una nissaga de dones fortes, lluitadores i amb coratge que, entre altres embats, i, malgrat estar separades per gairebé un segle, s’han d’enfrontar a una mateixa situació: la violència masclista. Com que el tema és dur, Pasqual no s’estalvia la cruesa de les imatges de pallisses i violacions. L’ètica vol que passi per davant de l’estètica.
El llibre està dividit en dos espais temporals alternats. Un és més històric, centrat en la lluita de les dones anarcosindicalistes i de la Maria besàvia. L’altre, més contemporani, ressegueix la vida de la Maria besneta, descendent d’aquestes dones, i que pateix un seguit d’agressions. O una agressió continuada.
Pasqual explica que “es tracta d’un projecte molt important” en el qual ha estat treballant “durant molt de temps, fins i tot, abans de la publicació de Torturades”. “Aquest llibre també és un homenatge als meus avis i al barri de Sants de Barcelona, un dels escenaris de la novel·la”, hi afegeix.
Els pares de la primera Maria arriben a Barcelona, al barri industrial de Sants, buscant feina. “La Maria neix durant la Setmana Tràgica sota la figuera del pati de la casa que els pares han llogat; quan té tretze anys comença a treballar a la fàbrica tèxtil de Can Coloma, on ha d’aguantar, a més de les llargues jornades laborals, el senyor Moliner, un cap despòtic i abusador”, detalla.
Passat gairebé un segle, la Maria actual, després que la seva parella li clavi l’enèsima pallissa, aconsegueix reunir prou forces per escapar-se d’ell i refugiar-se a casa dels seus cosins, els únics familiars que li queden, a Sants. Ells, la Teresa i en Pep, l’ajudaran a refer la seva vida, a trobar una nova feina i a redescobrir les possibilitats de l’autoestima, la felicitat i el plaer.
Des del pati de la casa, els observa la figuera, la mateixa sota de la qual va néixer la seva besàvia. Les seves arrels protegeixen secrets familiars. Uns secrets que seran ampliats quan sigui necessari.
Preocupacions habituals
L’autora subratlla que la novel·la explica a través d’aquests dos fils argumentals les lluites de moltes dones “fortes i lluitadores”, que es troben en la mateixa situació tot i estar separades per un ampli període de temps. “No em plantejava fer un llibre feminista ni antifeixista, sinó que ha sortit així perquè ho duc a l’ADN”, afirma Pasqual. “Volia fer una gran novel·la per abordar algunes de les preocupacions que ja he anat tractant al llarg dels anys.”
“Un dels grans reptes ha estat submergir-me en la documentació de l’època, per poder retratar de manera fidel alguns esdeveniments com ara l’auge industrial a Catalunya, les vagues, l’Exposició Universal del 1929, la Segona República, la primera votació de les dones a Espanya, la Guerra Civil, la postguerra, la dictadura franquista...” També es va fer seus carrers del barri de Sants, escenari de dues èpoques que tan bé retrata al llarg de l’obra.