El museu Reina Sofía de Madrid es queda una de les obres més espectaculars d’Ocaña

José Pérez Ocaña (1947-1983) sempre va aspirar a ser un artista d’èxit i a tenir obra en els museus més importants. Doncs ara ho ha aconseguit, però no pas en cap museu de Barcelona, la ciutat on es va instal·lar el 1973 –procedent de la seva Cantillana natal– i on va desplegar el gros principal de la seva carrera, sinó de Madrid, on en vida no va tenir cap vincle artístic. El museu Reina Sofía acaba d’adquirir una de les seves obres més espectaculars, el conjunt de l’Assumpció Gloriosa, format per una imponent Mare de Déu i dotze àngels i angelets. La instal·lació, de paper maixé, va lluir la primavera passada a la galeria Mayoral de Barcelona, dins de l’exposició La Ocaña, comissariada per Pedro G. Romero, Premio Nacional de Artes Plásticas 2024.

El museu de la capital d’Espanya ha tancat l’operació amb la galeria barcelonina per 85.000 euros, amb la idea d’incorporar aquesta peça en un dels seus propers relats. Per què Catalunya se l’ha deixat escapar? Tot ve de més lluny. Aquesta obra, com altres de supervivents del llegat d’Ocaña, va ser adquirida el 2007 pel col·leccionista, i gran expert en aquest mite de la Barcelona de la Transició, Pere Pedrals. En aquell moment, Pedrals va fer un rastreig exhaustiu al mercat no només per posseir obres de l’artista catalanoandalús sinó per estudiar-les, per cuidar-les i per difondre-les. En el cas de l’Assumpció Gloriosa, va aconseguir reunir de nou una bona colla de peces del conjunt que s’havien anat dispersant. Inicialment estava integrat per, a més de la Mare de Déu, 40 àngels i angelets (n’hi ha de més grans i de més petits). El grup que s’ha quedat el Reina Sofía inclou nou àngels i tres angelets. Ocaña va presentar aquest treball, inspirat en les festes de Cantillana, el 1982 a l’exposició La primavera que es va allotjar a la capella de l’antic Hospital de la Santa Creu.

Pedrals va mostrar l’Assumpció Gloriosa el 2008 a la seva pròpia galeria i la va oferir al Macba amb l’única condició que la restaurés. El museu de la plaça dels Àngels, però, no en va voler saber res. Sí que es va poder veure en la polèmica exposició La bèstia i el sobirà (la que va lluir l’escultura del rei dels espanyols sodomitzat). Barcelona a part, va fer gira per tot el món. El 2018 Pedrals va tornar a negociar amb el Macba el seu dipòsit. En aquesta ocasió, i després d’haver-se ocupat ell mateix de la restauració, l’únic que demanava era que el museu potenciés les peticions de préstec per part d’altres equipaments museístics que la volguessin mostrar. El museu de capçalera de l’art contemporani barceloní tampoc s’hi va avenir tot argüint que no podia assumir l’emmagatzematge i els costos de manteniment.

A la recent mostra de la Mayoral, també es va exhibir una altra peça molt emblemàtica del periple performàtic d’Ocaña, la disfressa de sol, de paper i bengales a les puntes, que acabaria amb la seva vida als 36 anys, el 1983 a la seva Andalusia natal. Prèviament, ja havia estat venuda a un col·leccionista particular barceloní. I, actualment, la mateixa galeria del carrer de Consell de Cent té a l’aparador una altra Mare de Déu d’Ocaña, la Divina Pastora, integrada en l’exposició Cànon i anticànon, que es pot visitar fins al 15 de novembre. “Ocaña va crear moltes marededéus, però totes es van destruir excepte l’Assumpció Gloriosa i la Divina Pastora. Són les dues úniques que s’han conservat”, subratlla Pedrals. La Divina Pastora, que també es va veure el 1982 a la capella de l’antic Hospital de la Santa Creu, no té encara comprador i és potser l’última oportunitat que tenen els museus catalans de posseir una obra de rellevància de l’artista que va marcar una època i que avui és reivindicat per les noves generacions de creadors d’avantguarda. Al Macba només atresoren un petit quadret seu, Homenatge al senyor Antonio (1982), si bé és present en treballs documentals d’altres artistes. I al Museu de Montserrat, una pintura de La Moreneta, la més extremada dels seus fons. Ambdues obres van ingressar als respectius centres via donació un cop mort el creador.

“Per a nosaltres, la prioritat és que la Divina Pastora vagi a parar a una institució catalana, que és on es mereix ser Ocaña, un artista fonamental en la història del nostre art. I tenim l’esperança que així sigui”, remarca el galerista Jordi Mayoral. Hi ha moviments, però resta pendent que es concretin.