El festival de Sitges ha augmentat un 1% per cent la recaptació respecte a l’any passat, amb 797.527 euros, però ha venut un 5% menys d’entrades. Fins aquest matí, s’han venut 73.254 entrades, mentre que fa un any es portaven 78.744 entrades. Eren xifres esperades per la doble circumstància negativa que coincideix aquest any. Hi ha un espai de projecció menys, perquè el cinema Retiro, seu històrica dels primers 25 anys de festival, està en obres. A més, el 12 d’octubre cau en cap de setmana, i quan no és així, sol acostar molts espectadors al festival, que augmenten encara més si és pont.

Mònica Garcia, directora general de la Fundació Sitges – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, explica que ja preveien que enguany i l’any que ve serien “complicats, especialment aquest, que és la tempesta perfecta en no tenir el festiu entre setmana”. Malgrat que a les nits i entre setmana ha augmentat l’afluència, “perdre les hores de projecció del Retiro ens ha fet molt de mal, hem passat de les 400 butaques a només 120, les que hem posat a l’Escorxador”. Tot i així, “com que el públic és tan fidel i tan entusiasta, ha comprat les entrades amb molt avançament, en packs de 20, 30 o 40 entrades, i no s’ha notat tant”. Mònica Garcia destaca alguns títols que s’han situat al capdamunt de la venda d’entrades, i han provocat “l’entusiasme general”: per damunt de tot, La sustancia, seguida d’Exhuma, Terrified 3, Daniela forever...

Àngel Sala, director del festival de Sitges, destaca “la bona recepció de les apostes arriscades com Bodegón con fantasmas, Mr. K o 2073, que ha esgotat les entrades en totes les sessions”. Ja donen per fet que arribaran als 800.000 euros de recaptació, que serà “la segona xifra més alta de la historia del festival; l’any passat vam passar la mítica barrera dels 750.000 euros per primera vegada i aquest any ja la superem”.

Àngel Sala subratlla que “no volem fer un festival de cinema fantàstic típic i tòpic, volem que molta gent diferent hi trobi la seva opció de lleure i que sigui molt heterogeni, divers, obert, amb moltes tendències.” “El fantàstic és un llenguatge –hi afegeix–, amb moltes mirades i formes, i això és el que intentem trobar amb la programació.”

De cara a l’any que ve, Àngel Sala avança que el festival “parlarà una mica de la infantesa maleïda, hi ha moltes pel·lícules, probablement també moltes obres mestres que en parlen, com The innocence (Suspense), de Jack Clayton, El otro, de Robert Mullighan, o ¿Quién puede matar a un niño?, de Chicho Ibáñez Serrador, 1976)”. També commemoraran els 40 anys de Retorn al futur i Re-animator, i els 50 anys de Tauró.