Música

MÚSICA

Joana Serrat: “Volia fer un disc agressiu i incòmode”

Quan Joana Serrat (Vic, 1983) va entrar als estudis de Texas on ha gravat els seus tres últims discos per construir el que esdevindria el seu sisè treball, Big wave (Great Canyon), va començar a notar que les cançons que havia preparat, marcades per “la ràbia i una cert sentiment de desconnexió amb el món”, li “esclataven a la cara”. “A l’estudi ja hi vaig arribar una mica tocada”, confessa la cantant i guitarrista osonenca, que avui presentarà oficialment el disc a l’Aclam Club del carrer Consell de Cent de Barcelona com a part d’una nova temporada del cicle Curtcircuit. “Sentia que les cançons no eren prou bones, que les lletres no estaven gens a l’alçada del meu anterior disc...”, hi afegeix. “A la vegada, estava intentant explorar un territori nou a nivell de so, i això, que era molt diferent del que havia fet sempre, no em va ajudar gens ni mica a relaxar-me.”

El resultat d’aquesta crisi artística i personal amb forma de big wave (gran onada) és un disc que ha tornat a rebre elogioses ressenyes en revistes britàniques de referència com Mojo i Uncut (fita inassolible per a músics que venen cent vegades més discos que ella), però que Serrat, a les ordres, aquesta vegada, del productor Matt Pence (col·laborador, entre altres, de Jason Isbell i John Grant), no té objeccions a definir com a “poc amable”, reflex no únicament de com se sentia en el moment de gravar-lo (“aquesta incomoditat va acabar transmetent-se, fins i tot, a la meva manera de cantar”) sinó també del món, “violent, ple de soroll”, en què vivim. “Volia fer un disc agressiu i incòmode, sense importar-me que no fos del gust de tothom”.

Les referències, aquesta vegada, són els sorollosos i experimentals Low i My Bloody Valentine, però Serrat, que continua tocant amb músics diferents a l’estudi (tots nord-americans) i en directe (tots catalans, entre els quals hi ha Toni i Carla, els seus dos germans), no renuncia encara a les formes de l’americana, amb les quals va aconseguir un cert renom internacional. “No puc casar-me amb una única manera de fer les coses, sinó que la forma que adopta la meva música depèn molt del que necessito comunicar en cada moment. Tal vegada el meu pròxim disc sigui d’americana pura i dura, o de folk total”. Big Wave està dedicat a la memòria dels seus avis materns, Rosa i Josep, morts recentment.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.