Cultura
Mor Lillian Schwartz, pionera de l’art digital
Molts dels seus innovadors projectes van elaborar-se en els anys seixanta i setanta, molt abans de la revolució dels ordinadors d’escriptori
L’artista estatunidenca Lillian F. Schwartz va morir el dia 12, a l’edat de 97 anys, segons va confirmar Kristen Gallerneaux, conservadora del Museu Henry Ford de Michigan, el qual manté bona part de l’arxiu de Schwartz. Sempre se la va considerar una artista fonamental en la trajectòria de l’art digital, que creia que els ordinadors podien desllorigar tots els misteris del món modern.
Va néixer a Cincinnati l’any 1927. Les seves primeres passes artístiques van venir a través d’explorar formes d’expressió utilitzant materials accessibles i econòmics com el fang o el guix quan tot just era una adolescent. Va estudiar tècniques artístiques amb artistes de renom i va començar a innovar amb altres formes i materials creant per exemple imatges plàstiques mitjançant canvis en la composició química. El 1966 va integrar-se al grup Experiments in Art and Technology (EAT) a través del qual va iniciar-se amb dispositius mecànics. El 1968 la seva escultura cinètica Proxima Centauri, va atraure l’atenció de l’investigador visual Leon Harmon, que la va convidar a treballar als Laboratoris Bell d’AT&T. Des d’aquí va esdevenir una de les primeres artistes a desenvolupar un llenguatge de codificació amb ordinador, i a través de la informàtica va crear diverses teories, entre elles, una sobre la Gioconda de Leonardo da Vinci. Va desenvolupar programes, filtres de colors especials, tècniques d’edició, anàlisis artístiques, pel·lícules d’art i gràfics que es podien veure en 2D o 3D sense desplaçament de píxels. Van destacar en esdeveniments internacionals de renom com la Biennal de Venècia o el Festival de Cine de Canes, i el 1980 un anunci de televisió generat amb ordinador per Schwarts sobre el Museu d’Art Modern de Nova York, va ser mereixedor d’un premi Emmy.
Al llarg de la seva trajectòria va obtenir molts altres premis, va exposar en museus d’arreu del món, i sobretot va obrir camí a una nova forma d’expressió artística. Des de 1988 era membre de l’Acadèmia Mundial de Ciències i Art.